Estem convidats a examinar quins fruits donem, i veure què és el que ens aguanta
L’evangeli d’avui ens ofereix dues imatges diferents que ens parlen de la
persona: l’arbre i la casa. El cristià ha de ser com un arbre que doni bons fruits,
i ha de ser també com un edifici ben fonamentat, que s’aguanti ferm. Perquè
l’arbre pugui donar bons fruits, necessita l’aigua; i per estar ben
fonamentada, la casa necessita la roca. Dos altres elements en aparença molt
diferents, però que ens ajuden a entendre com actua la Paraula de Déu en
nosaltres: com l’aigua, la paraula de Déu és una força sempre viva i dinàmica
que ens és aliment; i com la roca, la Paraula ens proporciona la seguretat de
saber-nos ben fonamentats en uns valors eterns i sòlids, que són els que Jesús
ens va donar.
L’eucaristia sempre és per a nosaltres un encontre amb el Crist
ressuscitat, que continua viu en la seva Paraula i en la comunitat. La
celebració que estem fent, doncs, ens fa viva un cop més la seva paraula, i ens
dóna la oportunitat de deixar-nos interpel·lar per ella. I ho fa avui d’una
manera particular: posant-nos com a exemple a St. Corneli i St. Cebrià, dos
cristians dels primers segles per a qui la Paraula de Déu no va ser una cosa
superficial, sinó que es va convertir en el fonament de les seves vides i en allò
que movia les seves accions. La paraula va passar a ser per a ells una part tan
substancial de les seves persones, que malgrat les persecucions i dificultats
amb què es van trobar no van dubtar a donar testimoni fins al final. El seu
exemple és avui encara un fruit que ens alimenta, i un testimoni que ens
encoratja a sostenir-nos ferms en les dificultats.
Nosaltres vivim en un món i unes circumstàncies molt diferents de les que
ells van viure, però el seu exemple continua sent vàlid per a nosaltres, perquè
cada dia podem donar testimoni amb les nostres vides. Siguin quines siguin les
nostres circumstàncies, avui estem convidats a examinar quins fruits donem, i veure
què és el que ens aguanta. Com deia l’evangeli, l’arbre de la nostra persona
donarà fruits bons si el que hi ha en el seu interior és bo; i la casa de la
nostra vida aguantarà les dificultats si està ben fonamentada sobre la roca del
Crist. Però som nosaltres qui triem sobre quins valors edifiquem, i en quina
terra arrelem. Construir sobre els valors segurs i alimentar un tresor de
bondat en el nostre cor, són coses que podem triar i revisar cada dia. I encara
que el mon canviï, nosaltres sempre ens podem alimentar de la paraula del
Crist, construir sobre el seu missatge d’amor i de pau, i transformar-lo en
obres bones per als qui tenim al voltant. Que l’eucaristia que estem celebrant
i l’exemple dels sants màrtirs, ens ajudi a ser persones que sapiguem beure
aquesta aigua que ens ajuda a donar fruit, i trobar en la Paraula aquesta roca
que ens aguanta.
Homilia del dissabte de la setmana xxiii / i
St. Corneli i St. Cebrià – Lc 6,43-49.
