Homilies de l'Efrem

Les lectures d’avui ens parlen de la pregària. Què és la pregària? Pregar no és tan sols parlar amb Déu, sinó que és dialogar-hi: parlem amb ell, i escoltem el que ell té per dir-nos. En la primera lectura, hem pogut escoltar com entre Abraham i Déu hi havia aquest diàleg de manera directa: Abraham parlava amb Déu, i Déu li responia. I la conversa anava avançant. Algú pensarà: això no és així. De fet, molts ho voldríem! Ens agradaria que Déu ens enviés un WhatsApp al mòbil, que ens digués de manera clara i directa el que vol… però no ho fa. Més ben dit: ho fa d’una altra manera. Als cristians, Déu ens parla en la persona del Fill, a través de Jesús, que va venir per salvar-nos, i portar-nos una paraula definitiva de pare de Déu. I què ens va dir, Jesús? Ens va ensenyar a pregar amb el Parenostre, com sentíem en l’evangeli. Però tot seguit, ens digué també la manera d’escoltar-lo a ell, i saber què ens vol dir. I és a través de les persones que tenim al voltant. L’evangeli ens ...

Les lectures d’avui, benvolguts germans i germanes en Crist, ens parlen d’un misteri: el de la convivència del bé i del mal. En el nostre món, i així ha estat des de sempre, el bé i el mal viuen junts, per més que ens esforcem a separar-los. Això ja era així en els temps de l’Antic testament, com ens explicava la primera lectura del llibre de l’Èxode: després d’haver sortit d’Egipte, d’haver experimentat la presència de Déu i d’haver acollit la seva paraula, no van dubtar de quina havia de ser la seva resposta a Déu: «Farem tot el que diu el Senyor, l’obeirem en tot», van dir. Però després van experimentar la tensió que suposa el mal barrejat subtilment amb el bé, i no van tenir força per mantenir la seva voluntat: van fabricar un vedell d’or i el van adorar, faltant així a la paraula donada. El mal s’havia infiltrat en els seus cors de la mateixa manera com l’evangeli descrivia la manera com el blat i el jull creixien junts, encara que el sembrador només hagués plantat el bla...