Homilies de l'Efrem

  Amb un llenguatge força poètic i unes imatges molt boniques, les lectures d’avui ens han parlat de la mort. El llibre de l’Eclesiastès ho feia amb aquestes imatges tant eloqüents: quan “sigui tallat el fil de plata de la vida”, quan “es foradi el gresol d’or”, quan “la gerra s’esmicoli a la font i la corriola del pou es trenqui”, o bé quan “la pols torni a la terra, on ja era, i l’alè se’n torni a Déu, que l’ha donat”… També ens en parlava el Salm responsorial: «Vós [Senyor] feu tornar els homes a la pols dient-los “Torneu-vos-en, fills d’Adam”», perquè “com un somni en fer-se de dia”, la persona humana és “com l’herba que s’espiga: ha tret florida al matí, [però després ve un vespre on] “es marceix i s’asseca”, és a dir, ha de fer  irremeiablement el pas de la mort. I encara en l’evangeli Jesús, també parlava als seus deixebles sobre la seva mort, una mort que havia de ser «en mans dels homes» i que els deixebles d’entrada no van entendre, venint com venien de l’episodi de ...

  Per tal de menar el seu poble fidel, l’Esperit Sant, amb la generositat que li és pròpia, distribueix a cadascun dels creients una sèrie de dons. I és per mitjà d’aquests dons que ell mateix ha posat prèviament en cada persona que es va edificant el cos de Crist, que creix i treballa a partir del que cada membre ha rebut d’ell. La carta de St. Pau als Efesis que ens acaba de ser proclamada ens ho explicava: «a uns [els ha fet] el do de ser apòstols, a d’altres el de ser profetes, a d’altres el de ser evangelistes, pastors o mestres». Però també en d’altres fragments del Nou testament ens parla de l’únic esperit que distribueix els seus múltiples dons com vol, com al capítol dotzè de la carta als Corintis on anomena el do de parlar amb saviesa, del do del coneixement, de la fe, de guarir, de fer miracles, de discernir els esperits o de parlar en llengües i d’interpretar-les, entre d’altres… Cadascú rep uns dons que ha de descobrir i posar al servei dels altres, i és així com ell ...

  Jesucrist, que tot i ser Fill de Déu va ser tingut per un home qualsevol, «s’abaixà i es feu obedient fins a acceptar la mort, i una mort de creu». Aquest verset de la carta als Filipencs que ens acaba de ser proclamat i que ens parla de l’obediència de Jesús fins al punt d’acceptar la mort de creu, ens podria fer pensar que aquesta mort ignominiosa que patí havia estat un desig del Pare. Però no: Déu és bo, i no s’entendria que hagués volgut com a pla inicial la mort del seu Fill a la creu. El pla de Déu era enviar el seu fill al món per predicar-nos el Regne de Déu, i donar així a tota la humanitat l’oportunitat de salvar-se. Però el que va passar és que els poders d’aquell temps no van acceptar aquesta predicació de Jesús i el van amenaçar de mort. I aquesta amenaça va enfrontar Jesús amb un dilema: renunciar a la seva predicació per salvar la vida i escapar així d’una mort ignominiosa, o si tot allò que predicava era cert i venia de Déu tirar endavant encara que planés sobre ...