Cadascú rep uns dons que ha de descobrir i posar al servei dels altres.
Per tal de menar el seu poble fidel, l’Esperit Sant, amb la generositat que li és pròpia, distribueix a cadascun dels creients una sèrie de dons. I és per mitjà d’aquests dons que ell mateix ha posat prèviament en cada persona que es va edificant el cos de Crist, que creix i treballa a partir del que cada membre ha rebut d’ell. La carta de St. Pau als Efesis que ens acaba de ser proclamada ens ho explicava: «a uns [els ha fet] el do de ser apòstols, a d’altres el de ser profetes, a d’altres el de ser evangelistes, pastors o mestres». Però també en d’altres fragments del Nou testament ens parla de l’únic esperit que distribueix els seus múltiples dons com vol, com al capítol dotzè de la carta als Corintis on anomena el do de parlar amb saviesa, del do del coneixement, de la fe, de guarir, de fer miracles, de discernir els esperits o de parlar en llengües i d’interpretar-les, entre d’altres… Cadascú rep uns dons que ha de descobrir i posar al servei dels altres, i és així com ell mateix «ha preparat els qui formen el seu poble sant per a una obra de servei, per edificar el cos de Crist», com deia el text.
Sant Mateu, la festa del qual avui celebrem, va rebre diversos dons. En primer lloc, va rebre el do de la conversió: va passar de seure a la taula del teloni i de recaptar impostos per les forces d’ocupació —cosa que era considerada pecaminosa, a ser un dels col·laboradors més estrets de Jesús. I fent aquest gir de 180 graus també va quedar demostrada la gran confiança que Jesús tenia en els dons que l’Esperit distribueix: si hagués jutjat Mateu a primera vista considerant-lo un pecador, no hauria pogut arribar a desenvolupar els dons que l’Esperit li havia fet d’apòstol i evangelista. Però Jesús va voler seure a taula amb ell. I tot ser criticat per haver-se entaulat amb publicans i pecadors, un que havia segut en aquella taula com a pecador se n’aixecà com a apòstol i evangelista.
I Jesús seu avui a taula amb nosaltres, en aquesta Eucaristia, perquè també nosaltres ens preguntem i examinem quins dons hem rebut d’ell, i com podem contribuir a l’edificació del seu cos. Ben segur que tots en tenim, de dons; però cal descobrir-los i desenvolupar-los. I encara que puguem pensar que el do de ser apòstols només el van rebre dotze persones i el d’evangelista quatre, tots nosaltres també podem ser apòstols i evangelistes si allà on som proclamem el Crist i ajudem que la seva paraula arribi allà on encara no ha arribat. Ho podem aconseguir fent allò que ens toca amb esperit cristià, amb esperit de servei, amb consciència d’estar contribuint a l’edificació del cos de Crist allà on siguem. Es tracta que la gent ens conegui com a persones conseqüents amb allò que creiem, i ens vegin feliços de poder donar als altres allò de bo que hem rebut de Déu. Es tracta de convertir-nos i transformar-nos, cada dia una mica més, en allò que ara rebrem: en el cos de Crist. Que l’exemple de St. Mateu ens hi ajudi.
St. Mateu, Apòstol i Evangelista.
