Quin és el sentit de la creu per al cristià?
Jesucrist, que tot i ser Fill de Déu va ser tingut per un home qualsevol, «s’abaixà i es feu obedient fins a acceptar la mort, i una mort de creu». Aquest verset de la carta als Filipencs que ens acaba de ser proclamat i que ens parla de l’obediència de Jesús fins al punt d’acceptar la mort de creu, ens podria fer pensar que aquesta mort ignominiosa que patí havia estat un desig del Pare. Però no: Déu és bo, i no s’entendria que hagués volgut com a pla inicial la mort del seu Fill a la creu. El pla de Déu era enviar el seu fill al món per predicar-nos el Regne de Déu, i donar així a tota la humanitat l’oportunitat de salvar-se. Però el que va passar és que els poders d’aquell temps no van acceptar aquesta predicació de Jesús i el van amenaçar de mort. I aquesta amenaça va enfrontar Jesús amb un dilema: renunciar a la seva predicació per salvar la vida i escapar així d’una mort ignominiosa, o si tot allò que predicava era cert i venia de Déu tirar endavant encara que planés sobre d’ell una amenaça com aquella. I és per això que Jesús va passar per la creu: per ser conseqüent amb allò que predicava i donar autenticitat al seu missatge. I ressuscitant, el que havia estat un instrument de mort va quedar transformat en una font de vida.
La festa de l’exaltació de la Santa Creu té el seu origen al s. IV, quan l’admiració i fascinació per la figura de Jesús van portar a Sta. Helena, mare de l’emperador Constantí, a visitar terra santa per conèixer els llocs reals on tot això s’havia esdevingut. I la història explica que fou en aquest viatge que va trobar la vera creu de Jesús, i d’aquí l’inici d’aquesta festa. Però més enllà de la veracitat dels fets i de l’autenticitat o no de les restes trobades, el que compta per a nosaltres avui no és la memòria d’uns fets passats, sinó l’actualització d’aquest Misteri en el nostre avui; i sobretot, l’acceptació de les conseqüències que aquest Misteri pugui tenir de forma real per a nosaltres en la nostra vida.
La creu forma part del nostre dia a dia: ara mateix hem començat la celebració fent el senyal de la creu, i el fem sempre que volem atansar-nos a Déu. Però a part d’això, la creu ens recorda que les contrarietats, el patiment, o tot allò que ens costa o no entenem, pot ser transformat si sabem donar un sentit cristià a les nostres circumstàncies, i ser conseqüents com ho va ser Jesús. La creu i la resurrecció de nostre Senyor ens ensenyen que la mort no és el final, sinó un pas. I a una escala més petita, tot allò que de vegades ens fa por o mandra, o ens pot costar, també pot ser transformat en un bé si seguim l’exemple de Jesús i li donem un sentit cristià. No en va també va dir-nos que «si el gra de blat no cau a terra i mor, queda infecund; però si mor, dona molt fruit» (Cf. Jo 12,24). Demanem a Déu, com a fruit d’aquesta festa, que ens ajudi a ser també a nosaltres font de vida i de transformació per al nostre proïsme.
Exaltació de la Santa Creu.
Fl 2,6-11.
