Homilies de l'Efrem

La narració de les noces de Canà proclamada en la festa de la Mare de Déu, ens revela la manera com Maria prega i intercedeix en la fe. En aquell banquet on havia estat convidada amb el seu Fill i els altres deixebles, es produí una necessitat: no tenien vi. I ella, detectant aquesta mancança, indicà a Jesús què és el que havia de fer per solucionar-ho. I Ell ho va fer. I no es va limitar només a això: anant encara més enllà també donà indicacions als qui servien: «Feu tot el que ell us digui», el digué. Maria, doncs, és presentada com la intercessora entre Jesús i els qui tenen alguna necessitat, i també com a model de pregària confiada en Jesús, que escolta i atén les pregàries que se li adrecen amb fe. Però aquell banquet de les noces de Canà no fou tan sols un fet puntual que es produí en la vida de Jesús i Maria, sinó que significa molt més: és el signe d’un altre banquet, el de les noces de l’Anyell. En aquest altre banquet on Crist s’uneix amb la seva Església, Jesús no només co...

  Els misteris de la nostra fe són realitats molt profundes. Tant, que ni la riquesa del nostre llenguatge és suficient per descriure’ls amb detall. Tan sols podem aproximar-nos-hi des de diferents punts de vista, i creure. És el que fan les lectures d’avui: en la primera , St. Pau intenta explicar el Misteri de la Resurrecció, i ho fa a través de la imatge de la llavor que un cop plantada es transforma en una altra cosa. I l’evangeli també feia servir la mateixa imatge de la llavor per explicar l’efecte que produeix la paraula de Déu en nosaltres: en terra bona del nostre interior, la llavor de la paraula que acollim es va transformant fins que arriba a produir efectes extraordinaris, el cent per u. Una imatge extreta de la natura col·labora amb el llenguatge per anar-nos ajudant a entendre els misteris més profunds i inabastables de la nostra fe. Aquesta imatge de la llavor també la féu servir Hildegarda de Bingen. Ella, que rebé el do de les visions divines i l’encàrrec d’expli...

  Hi ha una relació entre l’interior i l’exterior de la persona: «L’home bo, del tresor de bondat que guarda en el cor, en treu fora la bondat». Però ens podríem preguntar: Com hi ha entrat aquest tresor en el seu interior? O encara: En què consisteix, aquest tresor? El tresor que la persona bona té a dins és la paraula de Déu. Qui ha escoltat la paraula Déu, l’ha guardat en el seu interior, l’ha meditat i després l’ha traduït en actes en la seva vida, té un tresor en el seu interior. I per això s’assembla a l’arbre bo que dóna fruits bons, perquè els seus fruits són les bones obres que fa inspirades per la paraula que havent romàs en el seu interior, l’ha dut a fer allò que és millor en cada moment. La Mare de Déu, la memòria de la qual avui celebrem, és el paradigma ideal d’aquesta persona va escoltar aquesta paraula, la va acceptar, la va meditar, i li va donar vida. Maria va donar el millor fruit que podia donar el millor arbre bo: Jesucrist, Salvador del món. I ell és aquesta ...