Homilies de l'Efrem

Acabem d’escoltar a l’evangeli que per ser deixeble i apòstol del Senyor, no fan falta grans coses materials: «No porteu bossa, ni sarró, ni calçat», deia Jesús als setanta-dos que va enviar per tot arreu a predicar la bona nova del Regne. El més important no són les coses materials: el més important és creure el en Senyor, escoltar la seva paraula, retenir-la, posar-la en pràctica en la pròpia vida, i difondre-la. I la paraula que Jesús ens va donar i que aquells deixebles van sentir de la mateixa boca del Senyor, nosaltres la coneixem a través de la Bíblia, que ens és proclamada en cada celebració, com si la sentíssim pronunciada avui i ara pel mateix Senyor, que continua viu en cada celebració que fem.   I en aquesta Missa, a més, fem memòria de St,, Jeroni, un sant que va dedicar tota la seva vida a l’estudi de la paraula de Déu, llegint a fons i convertint-la en escola de vida. Nascut al s. IV al si de l’Imperi romà   (en una regió que correspondria a l’actual Croàcia), ...

A casa nostra és molt arrelat el costum d’emprar el mot “servidor” com una fórmula de cortesia per a designar-se a si mateix: ho podem sentir a les botigues quan demanen tanda o pregunten qui toca, el substituïm pel nostre nom si mai l’hem de llegir en públic, i considerem que és més educat dir “servidor” que no pas un simple “jo” quan ens criden pel nom. I a més, és un costum que té una arrel ben cristiana: si sóc cristià, sóc servidor. Anem-ho a veure. Aquests diumenges estem resseguint la narració de St. Marc corresponent a la darrera pujada de Jesús a Jerusalem, abans de la seva passió i mort. Segons el text, durant aquest trajecte Jesús anuncià tres vegades com seria la seva fi, i avui ens ha estat proclamada la segona: «El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies», deia el text. Jesús no va morir de gran, en un llit i envoltat dels seus. Jesús va tenir una mort martirial, com Joan Baptista, perquè no va ser comp...

  Si només llegíssim la primera part de l’evangeli d’avui, podríem arribar a pensar que les persones es classifiquen en bones i dolentes. La comparació que feia el text era clara: així com «no hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents, ni cap arbre dolent que doni fruits bons», les persones bones «del tresor de bondat» que tenen a dins en treuen la bondat, i les persones dolentes «del seu tresor de maldat» en treuen el mal. Però com ens deia la primera lectura, «Jesucrist vingué al món a salvar els pecadors», i el mateix St. Pau es posava ell mateix com a exemple: «entre els pecadors jo sóc el primer», ens deia. Perquè el fet de ser pecador o d’haver pecat, no és mai un obstacle perquè Déu ens salvi. Per això, tot seguit de la imatge de l’arbre ve la de la casa edificada sobre la roca que la complementa: el secret no és “quin arbre sóc” sinó “si escolto la paraula de Jesús” i la sé traduir en fets. Que un dia haguem donat un fruit dolent no vol dir que siguem dolents, i que un dia...