Homilies de l'Efrem

Un cop Jesús va haver escollit els dotze deixebles els va enviar a predicar el Regne del cel. Però abans de fer-ho els va donar tot un seguit d’indicacions, entre les quals hi ha les que acabem d’escoltar . I per bé que cadascuna es podria comentar separadament, totes convergeixen en dir-nos que donar a conèixer el Regne és més important que el projecte vital que pugui tenir cadascú. No és que els deixebles haguem de deixar d’estimar la família o haguem de desentendre’ns de tot: és que hem d’incloure tot aquell a qui estimem i tot allò que ens toca fer en un projecte més gran que és el Regne de Déu, que ja engloba el nostre projecte particular. Jesús demana als seus deixebles amplitud de mires, saber sortir del dia a dia per veure que hi ha una realitat superior que no hem de perdre de vista. I, paradoxalment, aquesta realitat superior es pot explicar amb la simplicitat d’un vas d’aigua fresca: tot allò que fem per als altres, per insignificant que pugui semblar, ja és edificació del R...

Molts cops ens referim a Déu com “la Providència”, paraula que ve del llatí pro-videre : veure per endavant, preparar-se, proveir-se, actuar amb previsió. Déu seria aquell qui proveeix. Però… de què ens proveeix? Sense pretensions de fer un repàs exhaustiu de l’escriptura, Abraham va transmetre confiança al seu fill Isaac dient-li que Déu ja els proveiria d’un anyell per a l’holocaust. Tampoc Déu no es va oblidar del seu poble en ple desert quan els proveí del mannà. I així podríem anar repassant molts passatges de la Bíblia que es refereixen a la providència de Déu. Però, sobretot, Déu és provident perquè ens ha donat la vida i el seu amor, i ens ha donat també el seu propi Fill perquè la salvem. I és precisament aquest Fill el qui ens diu que la nostra seguretat i salvació no depèn dels béns materials, sinó de la confiança en un Déu que ens estima i sap quines coses necessitem. Si alimenta als ocells del cel, no ens alimentarà a nosaltres? Però és evident que Déu no ens proveeix de m...

Ens acaba de ser proclamat el  fragment del sermó de la muntanya  on Jesús ensenya als seus deixebles a pregar. I els ha ensenyat a fer-ho partint d’un exemple negatiu, del que no han de fer: «Que la vostra pregària no sigui un parlar per parlar com la dels pagans; es pensen que com més parlaran, més es faran escoltar». Aquests pagans a què es referia, devien pensar que la pregària només tenia una direcció: parlar amb Déu, i demanar. Però no. Qualsevol pare sap que si dóna als seus fills tot el que li demanen, sense més ni més, no és bo per a ells. Per obtenir, primer hi ha d’haver un diàleg, s’han d’haver valorat les coses; i potser, després s’acaba obtenint una cosa que no és la que es demanava, però que és millor o si més no, més convenient. Déu és un Pare bo, i per això «Abans que vosaltres li demaneu res, […] ja sap perfectament tot el que necessiteu», deia Jesús als deixebles. I és que la pregària, per ser ben feta, ha de tenir dues direccions, d’anada i tornada: ha de s...

L’anomenada “llei del talió” que deia «Ull per ull, dent per dent», era una llei justa. Però era una llei justa en el moment i en el context en què la van posar. Segurament, segles abans de Jesús la venjança estava ben vista. I l’«ull per ull, dent per dent», era una manera de dir: “si t’han fet mal, pots tornar-t’hi; però no facis més mal del que t’hagin fet a tu”. Però en realitat, el mal és dolent per a tothom. I practicar-lo no és mai un bon consell. Era, doncs, una llei que grinyolava. I si les lleis han d’ajudar les persones, era evident que aquesta havia d’evolucionar. Per això Jesús substitueix “la llei del talió” per “la llei del perdó”, perquè el desig d’estimar i de fer el bé sempre ha d’estar pel damunt del desig de fer justícia. Si volem mirar cap a Déu, necessàriament hem d’acabar emmirallant-nos en la seva misericòrdia. L’evangeli posa aquest text en boca de Jesús en una situació idíl·lica: després de veure les multituds que el seguien, pujà a la muntanya, s’hi assegué, ...

Potser no és del tot fortuït que, en els còmics, quan un personatge té una idea li dibuixin una bombeta sobre el cap. També l’expressió “tenir una idea lluminosa” ja deixa entreveure que hi ha una relació entre la llum i la paraula, com veiem d’una manera més profunda a l’evangeli. Joan ens diu que «la llum veritable» va venir al món per il·luminar tots els homes (Cf. Jo 1,9) . I els va il·luminar amb la Paraula. La Paraula —escrita amb majúscula— “existia des del principi, estava amb Déu, i era Déu” (Cf. Jo 1,1) . Per mitjà de la Paraula Déu va crear tot el que existeix (Gn 1,3) . I aquesta Paraula ha continuat actuant en el món a través de cada una de les persones que l’han escoltat i hi han confiat. No és perquè sí que el salmista diu a Déu: «La vostra Paraula fa llum als meus passos; [la vostra Paraula] és la claror que m’il·lumina el camí» (Cf. Sl 118) . Aquesta Paraula que —com la llum— resplendeix en la foscor, és Jesús. I és la mateixa Paraula que avui i ara, en el si d’aquest...