Una forma de pobresa és el desconeixement de la paraula de Déu
Molts cops ens referim a Déu com “la Providència”, paraula que ve del llatí pro-videre: veure per endavant, preparar-se, proveir-se, actuar amb previsió. Déu seria aquell qui proveeix. Però… de què ens proveeix? Sense pretensions de fer un repàs exhaustiu de l’escriptura, Abraham va transmetre confiança al seu fill Isaac dient-li que Déu ja els proveiria d’un anyell per a l’holocaust. Tampoc Déu no es va oblidar del seu poble en ple desert quan els proveí del mannà. I així podríem anar repassant molts passatges de la Bíblia que es refereixen a la providència de Déu. Però, sobretot, Déu és provident perquè ens ha donat la vida i el seu amor, i ens ha donat també el seu propi Fill perquè la salvem. I és precisament aquest Fill el qui ens diu que la nostra seguretat i salvació no depèn dels béns materials, sinó de la confiança en un Déu que ens estima i sap quines coses necessitem. Si alimenta als ocells del cel, no ens alimentarà a nosaltres?
Però és evident que Déu no ens proveeix de menjar en un sentit material. Si ho fes, ja no ens caldria ni treballar ni esforçar-nos. Déu ens proveeix d’una altra mena de pa, perquè «l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu» (Dt 8,3). La providència de Déu es fa evident en l’Eucaristia, com la que estem celebrant. És en la celebració litúrgica on Déu ens dóna molt més del que necessitem: ens dóna la seva Paraula, i ens convida a interioritzar-la. La seva paraula és aquesta abundància de béns que ens és abocada per sostenir-nos: per molt que l’aprofundim, la paraula de Déu sempre ens diu alguna cosa nova que ens ajuda en cada moment present. En la celebració, la Paraula de Déu cobra vida en nosaltres i ens sosté en el camí. La Mare de Déu, la memòria de la qual avui celebrem, va donar vida a la Paraula en el seu interior, i així ens va mostrar el camí que hem de seguir nosaltres.
L’evangeli d’avui, doncs, no és una simple reflexió sobre la riquesa o la pobresa. De fet, per sobreviure no necessitem tant com sembla… L’evangeli d’avui ens pot ajudar a veure que la pitjor forma de pobresa és el desconeixement de la paraula de Déu, únic aliment que ens fa un veritable profit. Una persona amb pocs recursos materials però que tingui en el seu cor l’autèntica alegria que ve de Déu, és molt més rica que una altra que visqui en l’abundància de recursos materials però no conegui Déu. «Mireu com creixen els lliris dels prats: no treballen ni filen, però […] ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no es vestia com cap d’aquests». “Mireu els qui es deixen alimentar per la Paraula de Déu —podríem dir; ni el més ric d’entre tots els homes, amb tota la seva fortuna, no és ni la meitat de feliç que ells”. I si Déu fa això per ells, no ho farà també per nosaltres? Proveïm-nos d’aquell aliment gratuït que Déu mai no ha deixat de donar-nos: la seva Paraula. I ajudem als qui no la coneixen a descobrir-la.
Dissabte de la setmana xi durant l’any / II – Sta. Maria en Ds
