La fe.
Les dues lectures d’avui ens parlen de la fe. La fe és una virtut, una “disposició habitual i ferma a fer el bé” que fa que la persona tendeixi a buscar i fer el bé amb totes les seves forces i l’esculli en les seves accions concretes (Cf. CEC 1803). I concretament la fe és una virtut teologal, una virtut que ve de Déu i que fa que creguem en Ell i ens confiem a ell (Cf. CEC 1814). En el fragment de la carta als Hebreus que hem llegit com a primera lectura, St. Pau ens deia que «creure és posseir anticipadament els béns que esperem, és conèixer per endavant allò que encara no veiem», i ha anat desgranant una sèrie de personatges antics que cregueren sense haver vist: Abel, Henoc, Noè com tants d’altres, primer van creure sense tenir cap certesa, però tots van reeixir en les seves vides i ara l’escriptura ens els posa com a exemple. I en l’evangeli hem vist com Jesús feia un pas més i dalt de la muntanya ja va mostrar la seva glòria als seus deixebles; però amb tot, allò que els va mostrar era tan gran que ells mateixos no podien entendre des de la seva condició mortal, ja que després d’haver vist el que havien vist i sentit el que havien sentit, encara «discutien entre ells què volia dir això de “ressuscitar d’entre els morts”».
Però a més de les lectures que avui ens han estat proclamades, en aquesta celebració també fem memòria de la Mare de Déu. Ella també és un exemple de fe, de confiança en allò que no havia vist però que per una gràcia de Déu cregué fermament. Maria va rebre la paraula i meditant-la va posseir anticipadament allò que havia cregut. I deixant-se transformar per aquesta paraula que havia rebut, li va donar vida dins seu i va convertir la seva vida en un instrument de Déu: ens va donar Jesucrist com a fruit perquè a través d’Ell Déu pogués actuar en el món.
Aquests exemples de fe que hem vist en les lectures i en la vida de Maria, és allò que Déu ens vol dir avui a nosaltres. En el seu diàleg permanent que s’esdevé en el si de la celebració, parlant-nos de la fe Déu ens convida avui a preguntar-nos per la nostra. Tenim fe? Confiem en el Senyor de tal manera que els actes de la nostra vida es tradueixen en la recerca del nostre bé i el dels altres? O encara, des de la nostra limitació humana, posem de forma habitual la nostra persona i la nostra voluntat al servei d’allò que per la fe sabem que Déu espera de nosaltres? Buscar el bé amb totes les nostres forces i fer que les nostres accions es tradueixin en bones obres, és una virtut; i la fe ens ha d’ajudar perquè aquesta recerca del bé no sigui només per una qüestió ètica o de bona convivència, sinó per un convenciment que és la voluntat que Déu té per a nosaltres. Demanem al Senyor que, com a fruit d’aquesta Eucaristia, ens ajudi a comprendre allò que ens deia St. Pau: «que el món va ser fet per la paraula de Déu i que tot això que veiem té una causa invisible».
Dissabte VI durant l’any / I – Sta. Maria en Dissabte.
