Davant de la situació actual, tots estem convidats a pensar com podem aportar el nostre gra de sorra...
Els diferents personatges que apareixen en l’evangeli que ens acaba de ser proclamat, ens poden ajudar a veure les diferents maneres
de prendre posició davant de la Paraula de Déu. Si els ordenem començant pels
que menys s’hi deixen interpel·lar, hauríem de començar per la filla d’Herodies:
seria el model de l’indiferent, sense cap personalitat, que ni coneix la
paraula de Déu ni aparentment li interessa, i es deixa influenciar pels altres;
la seva posició acaba desencadenant un assassinat. En segon lloc hi hauria
Herodies, la cunyada del rei Herodes que convivia amb ell, tot i sabent que
aquest fet era contrari a la Llei de Déu: seria el model de la persona que
coneix perfectament la Paraula de Déu, però com que aquesta és contrària a les
seves accions, en comptes de reconduir la seva conducta s’hi enfronta i s’hi
rebel·la, i acaba pensant-se que tot s’hi val, fins i tot disposar de la vida
dels altres. En tercer lloc hi hauria el rei Herodes: a ell, la paraula de Déu li
desperta una certa curiositat, com sabem per altres passatges de l’evangeli; però
no és suficient com per deixar-s’hi atrapar. Acaba tancant a Joan Baptista a la
presó i, pres de la seva poca força de voluntat, acaba sent el responsable de
la seva mort. Després ja vindria Joan Baptista: al contrari d’Herodes, ell no
només creu en la Paraula de Déu sinó que s’hi deixa interpel·lar, se la fa
seva, i dedica tota la seva vida a proclamar-la, encara que això li acabi
portant conseqüències irreversibles. En aquest sentit, és un precursor de
Jesús, de qui hem de parlar en últim lloc: encara que en aquest text només hi
aparegui de forma indirecta, ell és la mateixa Paraula de Déu, i la seva actuació
és completament conseqüent amb aquest fet: no hi ha cap passatge de l’evangeli
que ens digui, ni ens doni a entendre, que davant l’assassinat de Joan Baptista
Jesús s’hi hagués enfrontat, o tornat, o venjat. Jesús sap que la intolerància
només es pot vèncer amb l’amor, que cadascú ha de practicar dia a dia amb els
qui té a la vora; sap que la violència no és el camí. Només així es pot fer
arribar el Regne de Déu als altres.
Nosaltres, els cristians d’avui, no llegim
aquest text únicament com una història del passat, o com si fos la crònica
d’uns esdeveniments ocorreguts fa molt de temps en un país llunyà. La litúrgia
ens els fa viure com a Paraula de Déu viva i eficaç per les nostres vides aquí
i ara. Per això, aquesta lectura és una bona ocasió per preguntar-nos com ens
posicionem cadascú davant de la paraula de Déu: Ens és indiferent? Ens hi
rebel·lem quan no ens agrada, o no l’hem entès? Sentim una certa curiositat per
ella, però després no som prou forts per arribar a allà on ens vulgui dur? O pel
contrari, havent sentit la Paraula de Déu anem a totes, i en fem l’eix de les
nostres vides?
Malauradament, a banda d’aquesta
interpretació, i a rel de tot el que darrerament ha anat succeint en el món, sembla
com si el temps no hagués passat, i aquesta història recobrés actualitat. Un pot tenir la impressió
que cada cop es donen amb més freqüència algunes de les actituds negatives que vèiem
en la història de Joan: la indiferència que acaba sent còmplice del mal, la
mala comprensió de la religió que acaba fent pensar que un pot disposar de la
vida dels altres, i la falta d’aprofundiment que en el fons també suma en el
cantó negatiu. No és qüestió ara de jutjar res, però la Paraula de Déu ben
entesa, mai no hauria de portar com a fruit ni l’odi, ni la incomprensió, sinó
tot el contrari. I adonem-nos que la posició de Jesús continua essent la més
vàlida: no deixar de proclamar el Regne de Déu, i viure’l ja ara i aquí; no,
entès com una sèrie de coses a fer, sinó com una manera de viure fonamentada en
l’amor, fins i tot envers els enemics. Davant de la situació actual tots estem
convidats a pensar-hi, i veure com podem aportar el nostre gra de sorra per
construir un món millor, a partir del què tenim a prop.
Homilia del dissabte de la setmana xvii durant l’any / ii
Mt 14,1-12.
