Sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden.
«Més aviat sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden». Amb aquesta resposta, Jesús subratlla avui que en el Regne de Déu són més importants els lligams que s’estableixen per la fe que no pas els que s’estableixen per la sang. La Mare de Déu era sortosa pel fet d’haver infantat Jesús, però era més sortosa encar pel fet d’haver-hi cregut. I això mateix passa amb tothom: amb aquella gent que esmentava l’evangeli que escoltaven Jesús, però amb tots els qui l’han escoltat després, fins nosaltres.
I és el que li va passar al papa St. Calixt, el primer papa després de Pere que figura com a màrtir en el martirologi romà, i que la litúrgia d’avui ens proposa com a exemple de vida. Va néixer a Roma a mitjans del s. ii, i durant la seva joventut va escoltar la paraula de Déu i la va guardar, abraçant la fe cristiana ja en l’edat adulta. Va morir l’any 223 després d’haver ocupat la seu de Pere durant uns cinc anys. Sabem molt poques coses concretes de la seva vida per testimonis directes; tot el que ens ha arribat han estat referències controvertides de tercers, que es barregen també amb llegendes i mites que fan difícil de discernir què és històric i què no. Però és sòlid el fet que els papes anteriors li van confiar responsabilitats concretes, i també el fet d’haver rebut l’encàrrec d’anar al capdavant de l’Església i d’haver donat testimoni de la seva fe fins a la mort. Tres coses que ja ens són de per si un considerable exemple de vida.
Les paraules de Jesús indicant-nos la fortalesa dels lligams que s’estableixen escoltant a paraula de Déu i guardant-la, i l’exemple concret de St. Calixt i de tots els qui en algun moment de la història han donat amb la seva vida un exemple fortíssim d’aquesta fortalesa, ens conviden avui a reflexionar sobre la nostra pròpia vida i la manera com escoltem la paraula de Déu. L’escolta de la paraula no hauria de ser tan sols una aportació d’informació, o el coneixement d’uns fets passat, sinó allò que el Senyor té per dir-nos avui i ara a nosaltres. Escoltar la paraula de Déu i guardar-la implica fer una reflexió sobre allò que ens crida l’atenció i aplicar-nos-ho a la nostra vida, amb les responsabilitats que haguem acceptat o simplement amb l’exemple que donem als altres com a creients. Escoltar la paraula de Déu i guardar-la és una manera de dialogar amb el Senyor, d’anar establint amb ell una relació personal que ha d’arribar a tenir uns lligams més forts que els que venen donats per la sang. Escoltant la paraula de Déu i meditant-la, podem saber, doncs, què és el que el Senyor vol de nosaltres a través de les nostres vides, com podem donar testimoni de la seva fe als nosaltres contemporanis i com els podem servir millor, com ho féu St. Calixt i tants d’altres que han vingut després. Sortosos de nosaltres si tenim la fortalesa de fer-ho.
Dissabte XXVII durant l’any – St. Calixt i, papa i màrtir.
