Hem de saber dir «sí quan és sí, no quan és no».
Fa uns dies Jesús ens recordava en l’evangeli que ell no havia vingut a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes, sinó que els havia vingut a completar. I també aquesta setmana, referint-se a la Llei antiga, Sant Pau ens deia que estar al servei de la nova aliança no volia dir fer cas de la lletra escrita en un sentit literal, sinó que calia estar obert al que l’Esperit ens demanés. En continuïtat amb aquests dos textos, doncs, podríem dir que l’evangeli d’avui és un exemple pràctic del que tot això significa i implica: si bé és cert que la Llei demanava no trencar els juraments i complir tot allò que s’hagués jurat, no és menys cert que, si tothom digués la veritat, el jurament seria innecesari. Les normes, doncs, són necessàries quan no es fan les coses ben fetes, o per evitar mals majors; però més enllà de les normes sempre hi ha una manera d’actuar més perfecta que està per sobre d’elles: actuar per amor, tal i com ens demana l’Esperit. Per fer un pas més i no limitar-se a complir les normes, hem de fer les coses estimant i amb esperit de servei. I dir «sí quan és sí, no quan és no», és un bon exemple i manera de fer-ho.
Avui que celebrem la memòria de la Mare de Déu, ens adonem també que ella va seguir aquest exemple de coherència interior. No hi ha cap passatge de l’evangeli que ens faci pensar que trenqués el seu “sí” incondicional a l’Esperit Sant, i menys encara que actués de forma contrària. La seva manera de fer és un exemple que ens pot il·luminar en les nostres vides.
Però dir «sí quan és sí, no quan és no», no és un simple manament o exercici de sinceritat, és una manera de viure. Implica haver meditat primer tot el que fem, tot el que diem, sense deixar-nos portar per la precipitació o per la pressa. Dir «sí quan és sí, no quan és no», és mostrar una transparència entre el nostre interior i el nostre exterior, és deixar de banda la falsedat i proposar-se de viure amb autenticitat. Dir «sí quan és sí, no quan és no», és estar disposat a reconèixer la culpa, a demanar perdó quan ens hem equivocat, i a acceptar que no sempre som perfectes. És convertir en llei la paraula donada. És no enganyar mai a ningú, però sobretot no enganyar-nos a nosaltres mateixos… Dir «sí quan és sí, no quan és no» és passar per damunt del sentit literal que tenia la Llei donada per Moisès dalt d’una muntanya; és llegir-la a la llum de l’Esperit, tal com també dalt d’una muntanya va fer Jesús i avui ens ha proclamat. Nosaltres, que també hem pujat a dalt d’una muntanya per trobar-nos amb Déu, estem cridats a fer aquest pas més que avui se’ns demana, i escoltar què ens vol dir l’Esperit amb aquesta recomanació. Si de debò ens volem treballar interiorment i viure plenament com a cristians, oberts a l’Esperit, hem de saber dir «sí quan és sí, no quan és no». I després ser conseqüents amb el que vingui.
Dissabte de la setmana X durant l’any / I – Sta. Maria en Dissabte
