Meditem bé allò que escoltem de Déu, i vetllem per allò que diem.
Les lectures d’avui es poden llegir a través del fil conductor de la paraula. En el fragment de la carta de St. Jaume que hem llegit com a primera lectura se’ns exhortava a vetllar sobre allò que diem: ningú no està lliure d’equivocar-se, i la llengua ens pot impedir d’assolir l’ideal de perfecció de la persona de l’època, que consistia en practicar les virtuts i dominar les passions. En el Salm responsorial se’ns alertava que «tot el que [els homes] es diuen els uns als altres és mentida, fruit d’uns llavis aduladors i d’un cor fals», i el salmista pregava al Senyor perquè acabés amb aquest poder de la llengua, ja que només «l’oracle del Senyor és de bona llei», només allò que surt de la boca del Senyor té una solidesa per a nosaltres. Finalment, en l’evangeli hem vist a Jesús dialogant amb Moisès i Elies dalt de la muntanya i també com Jesús parlava amb Pere, Jaume i Joan després d’haver-se transfigurat davant d’ells; hem vist com Déu deixava sentir directament la seva veu als deixebles del núvol estant; i finalment ens mostrava els deixebles discutint entre ells sobre allò que havien vist. On podem, doncs, nosaltres, escoltar aquesta paraula que apareixia de forma transversal en les tres lectures, i quin ús n’hem de fer?
Moisès va sentir la paraula del Senyor a dalt d’una muntanya, a través del retruny del tro i enmig d’un núvol espès. Elies, en canvi, no la va sentir enmig de grans fenòmens meteorològics sinó que el Senyor li va parlar a través del murmuri d’un ventijol suau. Els deixebles que eren amb Jesús van escoltar directament la veu del Pare, però era una veu que no els parlava de coses concretes sinó que els exhortava a escoltar Jesús, en qui la paraula de Déu cobrava vida. I per això Jesús, perquè nosaltres poguéssim continuar escoltant la seva paraula sempre viva, ens va deixar el memorial de l’Eucaristia, on des de la seva nova dimensió transcendent ens permet de reunir-nos amb ell i ens dóna l’oportunitat d’escoltar-lo de nou cada dia, i d’establir un diàleg que ens ajudi a fer camí.
Perquè la paraula que el Senyor ens fa escoltar en cada celebració té la finalitat de traduir-se en fets concrets de la nostra vida. El Senyor no ens parla per produir-nos una sensació de benestar o una admiració, sinó per fer-nos veure poc a poc quina és la voluntat que té per a nosaltres. Maria, la memòria de la qual avui celebrem, és un exemple d’on podem arribar: ella va rebre la paraula, la va meditar, es va deixar transformar per ella i li va donar vida dins seu. I com la teofania d’avui, també ella digué als servents a les noces de Canà que escoltessin Jesús i fessin el que ell els digués: perquè com a cristians podem trobar sentit a la nostra vida convertint-la en un instrument de Déu, donant-la perquè Ell actuï en el món a través nostre, ni que sigui amb l’efecte que les nostres paraules provoquen en els altres. Meditem bé allò que escoltem de Déu, doncs, i vetllem per allò que diem.
Dissabte VI durant l’any / II – Sta. Maria en Dissabte
