Tota la societat és formadora dels més joves.
«Qui no rebi el Regne de Déu com el rep un nen no hi entrarà pas». Amb aquesta frase Jesús ens ha posat els nens com a model. Però, què vol dir entrar en el Regne del cel ho faria un infant? Segurament el que Jesús està lloant són les actituds més pròpies dels nens i que tots hauríem de saber mantenir en l’edat adulta: la frescor, la transparència, l’obertura d’esperit, la puresa, o la simplicitat… Dit en altres paraules: per rebre el Regne del cel cal deixar-se estimar per Déu, com un infant que es deixa estimar pels seus pares; cal estar obert a allò que encara no hem descobert, cal tenir una actitud atenta i agraïda, cal estar disposat a aprendre i deixar-se ensenyar per Jesús, que és el mestre que ens ensenya el camí de la salvació. I potser per això aquest seria el motiu pel qual tants sants i ordres religiosos s’han dedicat l’ensenyament d’una manera activa.
Un exemple concret el trobem en la figura de Sta. Paula Montal, que va viure a la Catalunya de la primera meitat del s. xix. Era una societat molt diferent de la que visqué Jesús, però igualment mancada de bones oportunitats pels infants, i especialment per les nenes. Veient que estaven en inferioritat de condicions i necessitaven rebre una bona educació, va pensar que ensenyant-los el respecte i l’amor a Déu contribuiria al progrés i a la millora de la societat. I per fer-ho va apostar per un ensenyament basat en la doble vessant de la fe i la cultura, seguint el model de St. Josep de Calassanç. Combatre la pobresa amb educació, que seria la millor eina per al correcte desenvolupament de la persona, va ser l’ideal que la va moure a donar la seva vida per als altres i a fundar una congregació encara avui activa en molts països.
Nosaltres també hi podem contribuir amb el nostre exemple de vida, perquè en realitat tota la societat és formadora dels més joves. Molts cops es tendeix a pensar que és a l’escola on s’han de resoldre tots els problemes, però les escoles no poden reeixir si no actuen en col·laboració estreta amb les famílies, i també amb les persones que no tenen fills (o que no en tenen en edat escolar), que han de ser conscients que també estan educant els joves amb el què aquests els veuen fer. Davant dels errors dels altres, per exemple, es tendeix a pensar en càstigs; però està demostrat que a llarg termini és més efectiva l’educació, sobretot la que podem donar si fem les coses amb l’esperit que Jesús lloava dels infants. Davant dels grans problemes com les guerres que se’ns apareixen com a inevitables podem no fer res, o podem si més no parlar-ne per anar creant la consciència col·lectiva que la violència no és el camí. I així es podrien anar desgranant molts més exemples il·lustratius que el model de Jesús continua essent vàlid: deixar que els nens s’acostin a Ell perquè ja de ben petits aprenguin les virtuts que els ajudaran a construir una societat millor.
Dissabte VII durant l’any – Sta. Paula Montal, Verge.
