On és, la nostra felicitat?
«Tant de bo haguessis conegut avui on es troba la teva felicitat!» Són les paraules que acabem d’escoltar de la boca de Jesús, adreçades a Jerusalem. És un text que ens pot sonar com a premonitori dels fets que van succeir l’any 70 dC., quan la ciutat va ser destruïda pels romans, molt després de la mort de Jesús. Els evangelistes coneixien aquests fets quan van escriure els evangelis, però la seva intenció no era la de presentar a Jesús com una persona visionària, sinó com aquell qui ens ensenya quina ha de ser la nostra relació amb Déu, que vol el millor per a nosaltres. I Jerusalem no se n’havia adonat que Déu l’havia visitat, i continuava fent com si res. No va saber adonar-se del moment històric que vivia.
«Tant de bo haguessis conegut avui on es troba la teva felicitat!». Aquestes paraules de Jesús ens arriben avui a nosaltres en la penúltima setmana de l’any litúrgic. El primer diumenge d’Advent començarem un nou cicle, i aquests dies que queden per arribar-hi són els últims del cicle anterior, i per tant, un bon moment per fer balanç i revisar la nostra direcció. Els habitants de Jerusalem contemporanis a Jesús no van saber interpretar el que estava passant al davant dels seus ulls, i al seu voltant estaven alimentant unes relacions que els durien a la perdició. No van saber veure que Déu els visitava, i així van rebutjar la salvació de Déu. I nosaltres, que rebem la visita del Senyor cada cop que ens reunim en el seu nom com ara estem fent, ens podria passar el mateix si no estem atents.
«Tant de bo haguessis conegut avui on es troba la teva felicitat!», ens diu avui Jesús. És la pregunta que aquests dies ens podem fer d’una manera especial, ara que estem envoltats de dificultats per causa de la pandèmia: On és, la nostra felicitat? Es troba en les coses exteriors? En les materials? En tenir una vida plena d’activitat? O bé es troba dins nostre? Jerusalem tenia el propi fill de Déu a dins, però no va saber veure que vivia un moment històric. I nosaltres, rebent el cos de Crist i escoltant la seva paraula tenim a dins el que ens cal per a la nostra felicitat. Però… sabem veure-ho? Ens hauríem d’esforçar per veure com hem respondre al què passa al nostre voltant. Les dificultats externes sempre hi seran, i aniran canviant amb el temps: quan en passen unes, n’arriben unes altres… Però Jesús no va proclamar feliços no els qui ho tenen tot donat, sinó els qui ploren, els humils, els pobres… Déu vol estar dins nostre, i donar-nos allò que ens cal per afrontar les dificultats amb serenitat. Si ho sabem veure, si sabem donar el millor de nosaltres mateixos, dedicar temps als altres, si sabem estimar, estarem trobant aquella felicitat autèntica de la que Jesús ens parlava. Déu ens ha visitat a través de la persona de Jesús. Escoltem-lo i posem en pràctica el que ens diu, perquè no ens hagi de retreure que no hàgim sabut veure on està la nostra felicitat.
Dijous de la setmana XXXIII durant l’any / II
