Homilia del dissabte de la setmana XVII durant l'any / II

Evangeli Mt 14,1-12
En aquell temps, el tetrarca Herodes sentí parlar de Jesús i digué als de la seva cort: «Aquest deu ser Joan Baptista ressuscitat d'entre els morts: per això té aquest poder d'obrar miracles». És que Herodes havia agafat Joan, l’havia encadenat i l’havia tancat a la presó per qüestió d’Herodies, la dona del seu germà Felip: Joan li retreia sovint que no li era lícit de viure amb ella. Herodes l’hauria mort, però no s’hi atreví per por del poble, que tenia Joan per profeta. El dia del natalici d’Herodes, la filla d’Herodies ballà davant de tots, i agradà tant a Herodes que li prometé amb jurament de donar-li tot el que ella demanés. Ella, aconsellada per la seva mare, respongué: «Dóna’m aquí mateix, en una safata, el cap de Joan Baptista». El rei s’entristí, però, pensant en el jurament que havien sentit tots els convidats, manà que li donessin. Va fer decapitar Joan a la presó, van portar el cap de Joan en una safata, el van donar a la noia i ella el va donar a la seva mare. Els deixebles de Joan anaren a buscar el seu cos i l’enterraren. Després ho van comunicar a Jesús.

Benvolguts germans i germanes en Crist:

L'Evangeli d'avui ens convida a reflexionar sobre la figura de Joan Baptista. I el fet que haguem llegit l’episodi de la seva mort en el context litúrgic de l'Eucaristia, ens hauria d'aportar quelcom més que el repàs d'uns fets: hauria de ser per a cadascun de nosaltres una paraula viva que ens ajudés en el nostre camí de seguiment del Crist.

Joan Baptista és una figura que fa de frontissa entre l'Antic i el Nou Testament. Es pot considerar com l'últim dels profetes de l'antiga aliança que ens anuncia el Messies, i alhora com el precursor del Senyor, que ens anticipa el seu missatge. Com va passar amb Jesús, el seu naixement fou anunciat per l'arcàngel Gabriel. Va venir al món també de forma miraculosa, d'uns pares ja grans i estèrils, que podrien significar l'Antic Testament que ja havia donat tot el que havia pogut. Tots els fets que van acompanyar el seu naixement, es poden veure com una premonició de la gran missió que havia de dur a terme. Jesús va lloar Joan, i va subratllar el seu estil de vida marcat per l'austeritat, les virtuts morals i la santedat interior. I finalment, la seva mort apareix com una anticipació de la mort de Jesús: el poble, simbolitzat en la perícopa que hem llegit per la filla d'Herodies, no sabia què calia fer i era influenciable; i les autoritats jueves (figurades aquí per Herodies), exerciren aquesta influència davant del poder violent (Herodes) perquè fos eliminat de manera dràstica, com els grans profetes.

La diferència entre el Baptista i els profetes precedents, però, és que mentre que els profetes ens parlaven del Messies com d'una figura futura i llunyana, Joan ens parla del Messies com d'algú que és present, i que ja és aquí: «Mireu l'anyell de Déu, el qui treu el pecat del món!», va exclamar quan va veure arribar Jesús. I per a nosaltres, que com dèiem al començament som en un context litúrgic, quan d'aquí poca estona el celebrant ens mostri la fracció del pa consagrat i ens digui: «Mireu l'anyell de Déu, mireu el qui lleva el pecat del món!», les paraules de Joan tornaran a cobrar vida. Perquè aquesta Eucaristia, aquí i ara, ja és per a cadascú de nosaltres una anticipació del sacrifici únic i definitiu. I l’exemple del Baptista que recordem, que com els altres sants és una figura de l'Església triomfant, ens és també ja ara una penyora i una preparació de l'acolliment que un dia rebrem al cel, juntament amb els altres batejats.

Per tant, germans i germanes, tant la figura de Joan Baptista com la manera en què va morir, ens ha d'ajudar a viure el nostre seguiment del Crist: amb coratge, amb voluntat de voler defensar els béns superiors, i amb el desig de promoure la santedat en el nostre voltant, malgrat els perills que això pugui comportar. L’edificació del Regne de Déu és un deure de cadascun de nosaltres. I no només ens exigeix que els nostres actes i la nostra vida siguin correctes, sinó que també ens demana que promoguem que ho siguin els dels qui tenim al voltant. O al menys, que ho intentem. Naturalment, no tots hem estat cridats a ser grans reformadors fins a l'extrem que ho foren Joan Baptista o els profetes; però sí que cadascú de nosaltres estem cridats a contribuir, ni que sigui una mica, en la millora del món a partir del nostre entorn, i dins les nostres possibilitats. Al que segur que no hem estat cridats és a seguir les actituds immorals o destructives que de formes molt variades conviuen amb nosaltres, i tenen moltes ramificacions que fins i tot ens poden passar desapercebudes: els cristians ens hauríem de caracteritzar, al menys, per l’intent de no deixar-nos dur pel corrent. Que la Paraula que hem escoltat, i el Cos de Crist que ara rebrem, ens donin la força necessària per estar atents i no deixar-nos portar per les passions, per mantenir-nos ferms en les conviccions veritables, i per contribuir així a l'edificació del Regne de Déu, que Joan Baptista ens va anticipar.