Tenir el cor d'un infant, la clau per entrar al Regne de Déu.
El
nucli central de la predicació de Jesús és el Regne de Déu. Jesús ens parla
d’un Regne que ha de venir, però que ja és aquí enmig nostre, i que és el destí
de tots i cadascun de nosaltres. I encara que la paraula que fem servir per
definir-lo sigui la mateixa, no es tracta d’un Regne físic, entès com una
entitat política: el Regne de Déu no es pot identificar amb un territori regit
per un rei, ni es pot comparar amb un estat, o un sistema polític com els del
nostre món. El Regne de Déu depassa totes aquestes fronteres i categories, i va
més enllà dels límits que nosaltres li puguem posar. El Regne de Déu és un
estat, en el sentit que és una manera d’estar al món; i per això en aquest
Regne hi tenen cabuda persones de tota tribu, llengua i nació, perquè la
condició per entrar-hi no és haver nascut en un lloc concret, ni en un tipus de
família determinat, ni pensar o ser d’una forma o d’una altra, sinó només
creure i tenir confiança en Déu. I això, només es pot fer amb un cor senzill
com el dels infants, és a dir, tenint com a propis els valors que tenen els nens:
confiança, gratitud, transparència, i en definitiva totes aquelles virtuts que
es desprenen del manament de l’amor.
Som a l’Eucaristia, on ens hem reunit en el nom de Jesús. El ressuscitat,
doncs, és present de manera real enmig nostre a través de la seva paraula i del
seu pa. I aquesta paraula, que avui rebem un cop més perquè es transformi en
vida a dins nostre, ens posa com a model a un infant. Perquè, un infant? Si els
evangelistes ens mostren un Jesús proper als infants –i no només això, sinó un
Jesús que posa als infants com a model–, no és perquè ens vulguin transmetre
una imatge d’un Jesús progressista, o un defensor dels drets dels més febles.
És perquè ens està dient quina és la clau per a entrar en el seu Regne: tenir
el cor com el d’un infant. Ser com un infant no és ser un sant, ni és no
equivocar-se mai; és estar obert a aprendre, a ser corregit. Ser com un infant
no és saber amb seguretat el que es vol: és estar obert a deixar-se estimar, és
confiar-se a la Misericòrdia de Déu. Perquè el Regne de Déu no és un club selecte
en el que només hi entren els millors. Al contrari: el Regne de Déu és
universal, i tothom qui vol hi pot entrar. I d’una manera especial els més
febles –com els infants–, però també els pecadors, els pobres, i els qui estan
al marge de la societat –com ens recorden tants i tants passatges dels
evangelis. És una sort, perquè això ens dóna entrada a nosaltres, amb les
nostres febleses i debilitats. I aquesta és la bona nova que se’ns actualitza avui,
als qui ens reunits en el nom de Jesús, participem de la seva taula en aquesta
celebració.
Per
això, doncs, tots i cadascun de nosaltres som convidats avui a revisar quina és
la nostra actitud davant de les paraules de Jesús, quan ens posa a un infant
com a model. Potser ens vol demanar que no visquem tan pendents de jutjar com
de demanar perdó. Potser que no hem de viure tan segurs de nosaltres mateixos
sinó més confiats en la providència de Déu. Potser que no estiguem tan pendents
de rebre, com de donar. Potser que estiguem més preocupats per fomentar unes
relacions humanes sanes, que no pas de fer servir els altres per als nostres
propòsits. Potser vol que visquem més pendents dels valors de la persona, que
dels béns materials. I en definitiva, potser que ens preocupem més de créixer
com a persones segons el somni de Déu, que no pas de viure preocupats pels
problemes que, d’una manera o altra, passaran. Mirem, doncs, de recuperar aquella
confiança en Déu que teníem quan érem infants. I mirem també de deixar-nos
portar no per allò que voldríem, sinó per allò que Déu vol per nosaltres: que
entrem al seu Regne, on només l’amor és la llei suprema que tot ho regeix. Que
el Senyor ens doni un cor pur per a desitjar-ho, i saber-hi entrar amb alegria.
Homilia del dissabte de la setmana VII durant l'any / II. Evangeli: Mc 10,13-16.