Estem convidats a imitar el model que Maria Magdalena representa
Durant el temps que Jesús desplegà la seva
activitat a Galilea, comptà amb la col·laboració de diverses deixebles femenines.
D’entre elles, l’única que esmenten els quatre evangelis de forma coincident és
Maria Magdalena. L’evangeli de Lluc diu d’ella que Jesús li havia tret set
dimonis –que equival a dir que l’havia guarit d’una greu malaltia, segurament
espiritual–, i la tradició l’ha identificat amb la prostituta anònima que
apareix en el mateix evangeli. Tant si ho era com si no, en el text bíblic
queda clar que ella és la primera testimoni de la resurrecció, malgrat la seva
vida anterior. I no només això, sinó que com a deixebla té un paper actiu:
després d’haver seguit Jesús amb intensitat, té pressa per servir-lo un cop
més: arriba al sepulcre la primera de totes quan encara no s’havia fet ni de
dia, i veient què havia passat corre per anar a buscar els altres deixebles i
anunciar-los la bona nova. Donar aquest paper preeminent a una dona que havia
tingut dificultats, en una època en què la societat no acceptava el testimoni
de les dones, és una prova més de la misericòrdia de Déu, que estima a tothom
per igual.
Aquest relat dela resurrecció que un cop més ens ha estat proclamat, en el context de la Missa
passa de ser una simple narració a esdevenir també per a nosaltres un anunci real
i joiós: Jesús ha ressuscitat també per a nosaltres, que ara som els seus
deixebles. I el model que Maria Magdalena representa és el model que avui estem
convidats a imitar, i donar-li vida. Perquè l’eucaristia ens fa present el
Senyor ressuscitat, i per tant ens dóna l’oportunitat d’anar-li a l’encontre
amb delit, d’anar a cercar-lo per dialogar amb ell a través de la seva paraula.
I ens dóna l’oportunitat també d’interioritzar els seus ensenyaments –menjant
el pa de la seva paraula–, i de sentir-nos units a ell, formant part del seu
cos.
Els cristians d’avui, hauríem d’imitar
l’exemple de la Magdalena en tots els aspectes que el text ens reporta. En
primer lloc, hauríem de ser com ella deixebles implicats que tenen pressa per anar
cap al Senyor. El nostre món continua necessitat de la paraula de Déu, encara
que molts no ho sàpiguen; i nosaltres podem ajudar a difondre-la amb el nostre
exemple. Però per a poder-ho fer, primer l’hem de viure per dins. Potser hem
passat per dificultats, i potser hem ensopegat. Però no hem d’oblidar mai que
el Senyor és compassiu, i espera sempre que ens apropem per ajudar-nos. És
possible també que ens passi allò que li va passar a Maria Magdalena: ella, que
havia conviscut amb el Senyor, un cop el troba ressuscitat no el coneix a la
primera, li costa d’identificar-lo. Pot ser que a nosaltres també ens costi de
reconèixer el rostre del Senyor en els més pobres, en els qui passen per
dificultats, o en els que més ens costen. Però si li estem agraïts i el
reconeixem com a Mestre, anirem vivint una transformació interior que ens
ajudarà personalment, i ajudarà als que tenim al voltant. I l’alegria que
brollarà del nostre interior també serà un exemple, i un anunci del Crist per
als altres. L’evangeli d’avui, encara, ens pot ajudar a ser comprensius amb els
altres: no tothom és perfecte, ni tampoc no ho som nosaltres; no tot és com
hauria de ser, ni com nosaltres voldríem que fos; però si tenim voluntat per
apropar-nos al Senyor, seguir-lo, i dialogar amb ell, descobrirem el seu
veritable rostre, que és la misericòrdia. I com li passava a l’estimada de la
primera lectura, quan el descobrim de veritat i el trobem, ja no voldrem
deixar-lo mai més, i voldrem estar sempre –com Jesús–, amb el Pare. Que
l’exemple de la Magdalena ens hi ajudi
Homilia en la Festa de Sta. Maria Magdalena