Tots els cristians hauríem de ser la manifestació del Crist
En l’evangeli que ens acaba de ser proclamat hi podem veure dos moviments:
el moviment de l’estrella que s’aixeca, i el moviment dels mags que van a
Betlem. I els dos moviments tenen una única causa: el misteri de la nostra
salvació. En el context de la mentalitat oriental de l’època, l’estrella no
només anunciava el naixement d’un gran personatge, sinó que n’era la seva
personificació: els reis i els seus hereus eren anomenats “estrelles”. Per
això, en l’estrella que s’aixeca hi podem veure una personificació del Crist,
una anticipació de la seva resurrecció que, vencent la foscor de la mort, ha
vingut per salvar-nos. Semblantment, en els mags que es posen en moviment per
anar a Betlem, hi podem veure una anticipació de l’Església: en contraposició
amb els jueus que es queden quiets i no saben reconèixer el seu salvador, els
mags –que representen els pobles estrangers–, es posen en camí moguts per la fe.
Com l’Església, se senten cridats i estimulats per la llum de la presència del
Crist. I com l’Església, volen oferir-li els seus dons.
Els dons dels mags són el símbol del pa i del vi de l’eucaristia: nosaltres
ja no oferim or, encens i mirra, sinó que en la celebració eucarística oferim
allò que aquests dons signifiquen: el mateix Crist. És el mateix Crist que en
la Missa es converteix en el do que oferim al Pare. Així com els mags van
reconèixer el Messies salvador en el nen de Betlem, nosaltres reconeixem en el
pa i el vi la presència viva del Déu fet home. Com els reis, nosaltres ens hem
posat en moviment per venir a trobar el Crist a la seva taula. I com els mags,
també nosaltres des de la fe redescobrim el significat de la resplendor de la
seva estrella, i en la festa de l’Epifania aprofundim un cop més en el misteri
de la seva manifestació.
Tots els cristians hauríem de ser la manifestació del Crist. Tots els
cristians hauríem de ser com una estrella que guiés les altres persones cap a
Ell. I tots els cristians ens hauríem de caracteritzar per tenir allò mateix
que tingueren els mags en veure el nen: una alegria immensa. La visió del Crist
constitueix l’extrem màxim de la felicitat, i tots tenim l’oportunitat
d’experimentar-la cada dia. Només ens cal imitar els mags: ens hem de posar en
moviment. Déu no ens ho ha donat tot fet: ens dóna llibertat per implicar-nos o
no, però hem de ser nosaltres que ens posem en moviment cada dia. I com a homes
i dones de Déu que som, hem triat la nostra opció: deixar-nos sorprendre de nou
cada dia; fer néixer el Crist en nosaltres cada dia; reconèixer-lo en els més
febles; i ser conscients que nosaltres també som manifestació del Crist per al
nostre proïsme. Que aquella alegria immensa que sentiren els mags, sigui també
per a nosaltres signe segur d’haver trobat el Crist en les nostres vides, i
d’haver-lo fet viu en nosaltres.
Homilia de l’Epifania del Senyor
