Qui és Jesús, per a nosaltres? La resposta depèn d’on cadascú vulgui arribar.
El fragment de l’evangeli que acabem d’escoltar ens parlava del Tetrarca Herodes Antipes, governador de Galilea entre els anys 4aC i 39 dC, és a dir, tot el període de la vida de Jesús. El seu pare, el rei Herodes el Gran, va ser el qui va manar la matança dels innocents quan s’assabentà del naixement de Jesús, de qui havia sentit a dir que era el Messies esperat. I com el text ens recordava, ell, influït per la seva esposa Herodies, havia fet matar a Joan Baptista, que era el precursor de Jesús. Segurament, doncs a Herodes no li feia massa gràcia que parlessin de Jesús com el rei dels jueus, perquè era ell el qui ostentava aquesta dignitat reial. Però, malgrat tot, l’evangeli ens explicava que Herodes estava intrigat per tot el que sentia dir de Jesús, i tenia ganes de veure’l. Jesús despertava la curiositat fins i tot entre els seus enemics. Què tenia Jesús, que despertés aquesta curiositat?
En aquesta Missa, tal i com hem explicat al començament, celebrem la memòria dels sants metges Cosme i Damià. Van ser dos germans que també van sentir una gran atracció per la figura de Jesús. Era una atracció tan gran que ni l’amenaça de mort va fer que renunciessin a la seva fe en ell. Parlem dels començaments del s. iv, quan l’emperador Dioclecià va promoure una de les matances de cristians més importants de la història: el cristianisme estava arrelant amb força a l’Imperi romà perquè cada vegada hi havia més persones es feien seguidores de Jesús, malgrat fer tres-cents anys del seu pas per la terra. I els romans, per la sospita que desperta el desconeixement, els obligaven a apostatar sota l’amenaça de la mort. I la seva sorpresa era que, ni així, aconseguien que els seguidors cristians disminuïssin. Què tenia Jesús, que despertés aquesta atracció?
Aquesta és, precisament, la pregunta que ens hem de fer nosaltres: Ens continua atraient, la figura de Jesús? O creiem només perquè forma part de la nostra tradició? Jesús no és només un personatge històric del passat, que va destacar per moltes coses. Jesús és algú en qui creiem, i a qui seguim de manera real. Jesús és algú que fa que les nostres vides siguin diferents, perquè havent-lo conegut, actuem d’una altra manera. Jesús és algú que ens estima, a tots i a cadascú, i ens diu allò que més ens convé per progressar, i per fer-nos cada dia millors; no es limita només a dir coses boniques que ens agraden. I ens ho diu de forma personal a cadascú: cada cop que venim a una celebració, ens parla a través de la seva paraula; cada cop que ajudem a una persona que té necessitat, el servim a ell (com van fer els germans Cosme i Damià, que guarien a les persones no per guanyar-se la vida, sinó com un servei). I cada cop que posem en pràctica la seva paraula, no només fem un servei als altres, sinó que nosaltres ens anem modelant per assemblar-nos cada cop més a ell. Qui és Jesús, per a nosaltres? La resposta depèn d’on cadascú vulgui arribar.
