Cada vegada que estimem fem fecunda la gran família de l'Església
Les lectures d’avui ens posen de costat dues famílies: la d’Abraham i Sara al començament del poble d’Israel, i la de Josep i Maria al començament del nou poble que és l’Església. Dues parelles unides per un naixement miraculós, dues parelles que tenen en comú haver estat l’inici fecund de dos pobles. I entremig, fent com de frontissa, hi trobem els dos ancians Simeó i Anna, que simbolitzant l’ancianitat d’un poble que llargament ha esperat el Messies, posen les bases de l’esperit que ha de tenir la nova gran família: alegria i esperança. Les tres parelles de personatges estan unides pel fil conductor de la fe: Abraham, Simeó i Josep, van creure. Sara, Anna i Maria, a més de creure van experimentar-ne el resultat: aquella alegria que no es pot amagar perquè brolla de l’interior més profund, com un agraïment pel do rebut de Déu.
De tot plegat en neix una gran família: l’Església. I l’Església troba en l’Eucaristia la ritualització de tot aquest Misteri: reunits en assemblea de pregària, en la celebració es fa viva aquella Paraula que reberen Abraham i Maria, aquella paraula que s’assembla a una “espasa que traspassa l’ànima” perquè no ens pot deixar indiferents. Asseguts a la taula del Senyor, cadascú de nosaltres rebem aquella paraula i aquell Esperit que, a més d’haver traspassat el curs de la història, transforma profundament aquell qui l’escolta amb la pietat de Simeó o amb l’atenció d’Anna. Escoltant la mateixa paraula que ells escoltaren i rebent el mateix Esperit que ells reberen, tots nosaltres experimentem un lligam espiritual amb els grans personatges bíblics que ens fan sentir membres i continuadors d’aquesta gran família que és «tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges», fent servir l’expressió de les lectures.
Tots els personatges que avui ens presentaven els textos bíblics, són models de vida per a nosaltres. Perquè tots, com Abraham, estem cridats a deixar aquesta terra per anar cap a aquella altra que Déu ens ha promès; i hem de fer confiança per arribar-hi. Tots, com Sara, podem ser molt fecunds si no perdem la confiança en el Senyor. Tots, com Simeó, podem veure Déu en els altres si exercitem la justícia i la pietat, si sabem esperar confiadament. Tots, com Anna, estem cridats a experimentar l’alegria de conèixer el Senyor si perseverem en la pregària. Tots, com Josep, podem ajudar a fer créixer el Senyor si sabem estar atents al que ens demana, i si convé renunciant a als nostres plans per dur a terme els de Déu. Tots, com Maria, estem cridats a donar vida a la paraula del Senyor dins nostre, si l’escoltem i l’acollim amb esperit sincer i pur. Perquè cap de nosaltres no ha escollit la família de la qual un forma part, però tots hem escollit pertànyer a la gran família dels creients. I aquesta gran família creix encara més cada cop que fem presents i més estrets els vincles de l’amor, la pau i la felicitat entre els qui tenim a la vora. Perquè en una família hi poden haver diferents maneres de pensar, diferents maneres de fer, ens trobem amb persones que no hem escollit i fins amb persones que no comparteixen les nostres idees. Però amb totes ens uneixen uns lligams més profunds que tot això: amb tots compartim la vocació de ser persona humana en un sentit ple, és a dir, la vocació de ser persones que estimen. Cada vegada que estimem fem fecunda aquesta gran família. No importa l’edat que tinguem ni les circumstàncies que ens trobem: tots els dies de l’any tenim l’oportunitat de fer real el Misteri de Nadal al nostre voltant. Que la festa de la Sagrada Família ens ajudi a ser conscients que, amb les nostres accions diàries, engendrem els valors del Regne.
Diumenge dins l’Octava de Nadal / Cicle B – La Sagrada Família
