Fent el nostre treball quotidià amb humilitat i esperit de servei, podem fer néixer i créixer el Crist a dins nostre.
Jesús era «el fill del fuster». Tenia un orígen ben humil. I aquesta humilitat no s’adeia amb el que els seus convilatans devien pensar que correspondria a un profeta o a algú que ensenyés o fes miracles com els que feia. Però era així. De fet, l’evangeli deixa ben clar que Jesús va viure en el si d’una família humil —una família que vivia del seu propi treball, i no pas en el si d’una família rica o noble com podria semblar que hagués estat més a l’alçada de les circumstàncies. L’evangeli, doncs, converteix una llar treballadora en un lloc privilegiat, en el lloc escollit per Déu per a fer-hi néixer i créixer el seu fill estimat.
La litúrgia ens presenta aquest evangeli en el dia de la festivitat de St. Josep obrer. És possible que un dels motius que tingués el papa Pius XII per instituir aquesta festa fos la voluntat de cristianitzar el dia del treball, una creació d’origen socialista i internacional del s. XIX. Però això no treu que el cristianisme doni una gran importància al fet de viure del propi treball, com testimonia el Nou testament en molts d’altres llocs. Així com l’evangeli d’avui ens presentava Jesús com «el fill del fuster», el text bíblic també ens reporta com Jesús escollí per deixebles a diversos pescadors. Molts dels exemples i paràboles que Jesús predicà tenen per base el món rural i treballador de la seva època, i estan pensades perquè les puguin entendre la gent senzilla i sense massa estudis. I Sant Pau, que vivia de fabricar tendes, recomanà als Colossencs que, fos quin fos el seu treball, el fessin «de cor, pel Senyor i no pels homes» (Cf. Col 3,23).
La nostra tradició monàstica també atorga al treball un gran valor. Sant Benet diu que «l’ociositat és enemiga de l’ànima» (Cf. RB XLVIII,1), i el seu model ideal de monestir ha de tenir “molí, forn i hort” (Cf. RB XLVI, 6), tres elements que impliquen que els monjos facin un treball manual. A més, explicita que «Si les condicions del lloc o la pobresa exigien que ells mateixos es fessin les collites, que no s’entristeixin, perquè és aleshores que són monjos de debò, quan viuen del treball de les seves mans, com els nostres Pares i els apòstols» (Cf. RB XLVIII, 7-8). Sense que el treball tingui un valor absolut per si mateix, és cert que la combinació de pregària, lectura i treball és un camí per anar a Déu, és una manera de servir als altres, és una forma de creixement humà i espiritual, i és una manera de cercar Déu, sigui quin sigui el treball que ens hagi tocat de fer. Jesús era «el fill del fuster», el fill d’una família senzilla que vivia del propi treball. I això no li va impedir fer el que va fer, sinó tot el contrari. Seguint el seu exemple, doncs, sabem que fent el nostre treball quotidià, sigui quin sigui però fet amb humilitat i esperit de servei, podem fer néixer i créixer el Crist a dins nostre, i podem contribuir a l’edificació del Regne d’una manera realment eficaç.
Homilia del dia 1 de maig – St. Josep obrer
