El cristià, neix o es fa?
Una pregunta tòpica dels periodistes, que segurament hem escoltat més d’una vegada en entrevistes a artistes, esportistes, o qui sigui l’interviuat, és si la seva vocació o excel·lència ve de naixement o s’ha adquirit per la pràctica. Imaginant una hipotètica entrevista a qualsevol sant, el periodista podria formular així la pregunta: “El cristià, neix o es fa?”…
Les lectures d’avui semblen respondre a aquesta qüestió: St. Pau deia clarament als Gàlates —que eren pagans de procedència no jueva convertits al cristianisme, que «Tots vosaltres, perquè heu cregut, sou fills de Déu en Jesucrist. Tots els qui heu estat batejats per unir-vos a Crist us heu revestit de Crist. Ja no compta ser jueu o grec, esclau o lliure, home o dona», deia la carta. Per tant, era igual la procedència o l’origen de cadascú: el que comptava era haver rebut el do de la fe pel baptisme. I per això continuava dient: «Tots sou una sola cosa en Jesucrist. I si vosaltres sou de Crist, sou descendència d’Abraham, [sou] hereus de les promeses». La fe i la pràctica dels ensenyaments evangèlics, doncs, equiparava un cristià que provingués del paganisme i un cristià que vingués del judaisme de tota la vida: tots eren igual en Jesucrist, fins al punt de considerar-los talment “descendents d’Abraham”, el pare en la fe.
Semblantment, i des de la perspectiva de la Mare de Déu —la memòria de la qual avui celebrem, el que comptava en ella no era haver estat físicament la mare de Jesús, sinó haver cregut en ell. Responent a la persona d’entre la multitud que, mentre ell parlava, va lloar la seva mare, Jesús dóna una resposta que està en la mateixa línia del què comentàvem de la primera lectura: el mèrit de la Mare de Déu no va ser tant el “d’haver dut Jesús en les seves entranyes i d’haver-lo criat amb els seus pits”, fent servir l’expressió del text, sinó el “d’haver escoltat la paraula de Déu, i haver-la guardat”. Maria va ser la primera cristiana perquè ja va creure en Jesús des de l’anunci de l’àngel, abans d’haver-lo infantat, i això és el que Jesús valorava: no, una qüestió de naixement o d’elecció divina, sinó la seva pròpia elecció, la d’haver cregut i la d’haver seguit la paraula de Déu.
Tots dos exemples són per a nosaltres l’ensenyament que ens podem endur d’aquesta Eucaristia. Siguem qui siguem, i hàgim arribat a la fe pel camí que hi hàgim arribat, serem feliços “si escoltem la paraula de Déu i la guardem” i fem que després es tradueixi en actes concrets de la nostra pròpia vida. No és tan important si hem cregut des de sempre, si hem arribat a la fe per un procés de conversió, o si estem en una fase de dubtes o en camí; compta més que allò que hàgim escoltat de Déu ens ho fem nostre i deixem que ens vagi transformant interiorment. No és, doncs, una qüestió de naixement: el cristià es va fent cada dia amb el treball interior i la voluntat d’anar cap a Déu, seguint l’exemple de Maria.
Dissabte XXVII durant l’any / II – Sta. Maria en Dissabte
