Jesús ens parla avui d’autenticitat
Tot parlant de les riqueses i de la relació que establim amb els diners, Jesús ens parla avui d’autenticitat: de ser iguals per dins que per fora. En la primera lectura St. Pau agraïa als cristians de Filips una ajuda que li havien enviat; i sense ser descortès els explicava alhora que ja s’havia acostumat a viure tant en la riquesa com en l’escassedat, i els feia veure que els diners no eren tant importants pel seu valor material sinó pel fet que els havien permès de ser generosos i despresos. «No m’interessen tant els dons, [—deia] com el profit que se us va sumant davant Déu». I és que als ulls de Déu, el que valorava no era tant que tinguessin diners, sinó que amb ells haguessin ajudat, —i per extensió, haguessin estimat. Tot això que predicava St. Pau als Filipencs anava en la mateixa línia de l’evangeli, que amb l’expressió “riquesa enganyosa” venia a dir que no s’ha de posar tant l’atenció en el fet de guanyar diners, sinó en el de guanyar amics (al contrari del què feien els fariseus, que “anaven darrera els diners”). Però com dèiem al començament, Jesús no els retreu tant els seus negocis sinó la hipocresia, la falsedat, o la falta d’autenticitat: «us feu passar per homes justos» els deia, i els advertia que no podien enganyar a Déu, que coneixia bé el que tenien a dins. Déu, justament, detestava el que ells perseguien, que era la grandesa com a fruit dels diners i no de l’amistat o l’estimació. Jesús els estava parlant d’autenticitat, i ells no ho entenien i se’n reien.
En aquesta celebració fem memòria de la Mare de Déu. I Maria és justament tot un exemple d’autenticitat: en el seu cor no hi va haver mai ni falsedat ni engany. Ella, que des del moment de la seva concepció estigué lliure de pecat, sempre va respondre positivament a tot allò que el Senyor li va demanar, i va actuar sempre d’acord amb la resposta que havia donat a Déu. Tota la seva vida és un cant perfectament harmonitzat amb l’autenticitat que explicaven les lectures, i amb la donació i l’estimació gratuïta als altres que dóna sentit a la pròpia existència.
L’exemple de la Mare de Déu i el contra-exemple dels fariseus ens són avui per a nosaltres una invitació a reflexionar sobre la nostra vida: Fem un esforç per ser autèntics, per ser igual per dins que per fora? I de forma paral·lela: La nostra finalitat rau en les coses materials, o bé allò que tenim només és un mitjà per assolir uns béns més grans que obtindrem estimant i donant-nos als altres? I encara fent un pas més, ens podríem preguntar si considerem les altres persones com un mitjà material per treure’n profit (és a dir, si tenim amics per obtenir favors), o bé si les nostres relacions són sanes, i la nostra donació als altres és autèntica i desinteressada? Demanem al Senyor, com a fruit d’aquesta Eucaristia, que ens ajudi a ser autèntics, i aquesta autenticitat ens ajudi a mantenir la direcció del nostre camí vers l’amor.
Dissabte XXXI durant l’any / II – Sta. Maria en Dissabte
