Senyor, no sóc digne que entreu a casa meva.

 

Quan el Senyor va parlar a Moisès cara a cara dalt de la muntanya,  un dels manaments més clars de la Llei que li va donar va ser el de no matar. I Jesús, actualitzant aquesta Llei, no només la va confirmar sinó que va anar més enllà: ens va demanar que no ens irritéssim contra el germà, que no l’insultéssim i que no el maleíssim. No és estrany, doncs, que els primers cristians dubtessin si els soldats i membres de l’exèrcit podien o no ser cristians: una persona dedicada a la guerra, i per tant entrenada per matar, podia ser un bon cristià? Però paradoxalment, Jesús ens posa avui com a model un centurió. Tot i ser un cap militar que duent a terme la seva responsabilitat ja anava en contra dels valors més bàsics de la Llei de Déu i de l’actualització que Jesús en va fer, el que per a Déu comptà no foren els seus actes sinó les virtuts més profundes de la seva persona: la fe, la humilitat, la confiança. Jesús va fer molts miracles, però els feia després de veure la fe de les persones que li demanaven alguna cosa. Tenir plena confiança en el Senyor i estar obert a la seva misericòrdia, és el que és realment important.

Les paraules d’aquell centurió han passat a la litúrgia, i les diem cada dia abans de rebre el cos de Crist: “Senyor, no sóc digne que entreu a casa meva; digueu-ho només de paraula i serà salva la meva ànima”, direm d’aquí un moment. Són paraules que ens indiquen no només amb quina actitud ens hem d’acostar al Senyor, sinó que malgrat els nostres errors, Ell té un interès en nosaltres pel què som, per la confiança que li tenim, i per la voluntat que expressem de posar-nos a les seves mans.

Tenir aquesta actitud agradable al Senyor, però, és evident que no ens eximeix de complir les lleis, encara que aquestes siguin injustes o vagin clarament en contra dels valors que tenim com a cristians. Malgrat que com a societat encara hem de fer molts passos —com ho demostra el fet que encara existeixin els exèrcits i les guerres, i malgrat que hàgim de complir lleis contràries a l’esperit cristià, ens adonem que hem d’aprendre de l’actitud del centurió i fer-nos nostres les seves paraules: “Senyor, jo no soc digne… però això no impedeix que confiï en Vós”. Si posem en Déu tota la nostra confiança serem d’aquells que Jesús deia en l’evangeli: «us asseguro que vindrà molta gent d’Orient i d’Occident, i s'asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel; mentre aquells a qui era destinat el Regne seran trets fora». Perquè el què compta no és ser d’un grup social o d’un altre, sinó tenir plena confiança en Déu. Una confiança com la que tingué Maria, que després d’escoltar a l’àngel digués unes paraules molt semblants a les del centurió: «Soc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula». Demanem, com a fruit d’aquesta Eucaristia, que el Senyor ens augmenti la fe i ens faci més humils. 


Dissabte XII durant l’any – Sta. Maria en Dissabte

Mt 8,5-17 

Entrades populars

El pessebre és una finestra oberta a la realitat de Déu

Imatge
L’evangeli d’avui ens reporta un cop més la bella imatge del pessebre: «els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora». La imatge del pessebre ens diu com és Déu, i com vol Déu que siguem nosaltres. ¿Com és Déu? Cadascun dels personatges del pessebre ens en diu alguna cosa. Els pastors representen les persones anònimes i senzilles que s’acosten amb curiositat, i se sorprenen pel que troben. Podem dir, doncs, que Déu és aquell que es deixa trobar per les persones normals i corrents; per veure Déu cal moure’s i tenir un cor humil. Maria i Josep ens són dos models d’obediència a Déu, obediència en el sentit etimològic del terme:  ob-audire significa “saber escoltar” o “demostrar interès per allò que s’escolta”: Maria va escoltar les paraules de l’àngel, i va respondre afirmativament a la proposta de Déu. Josep fa semblantment: renuncia a la seva voluntat per fer la de Déu. Déu, per tant, és aquell que ens parla perquè l’escoltem, és aquell que t...
Més informació

Què significa ser deixeble de Jesús?

Imatge
  Les dues lectures d’avui són dos exemples de la manera com el Senyor escull les persones per a realitzar missions importants. La primera ens parlava de Saül, cridat a ser rei d’Israel: era un noiet que feia de pastor, i estava buscant unes someres que el seu pare havia perdut. I en segon lloc, l’evangeli ens parlava de Leví, cridat a ser apòstol: era un publicà que estava assegut al lloc de la recaptació dels impostos que cobraven els romans, i que per això estaven considerats oficialment pels jueus com a pecadors. Tots dos casos semblen d’entrada un contrasentit: per a missions tan altes com governar o ser apòstol semblaria que caldria haver escollit un altre perfil. Però el que Déu valora són d’altres coses: tant Saül com Leví, en sentir la crida que els fan, no dubten i obeeixen sense dilacions. Saben reconèixer la importància del que els està passant, i mostren una predisposició a obeir i deixar-se fer. Aquestes dues lectures s’escauen avui, que celebrem la memòria de St. M...
Més informació

Estem convidats a examinar quins fruits donem, i veure què és el que ens aguanta

Imatge
L’evangeli d’avui ens ofereix dues imatges diferents que ens parlen de la persona: l’arbre i la casa. El cristià ha de ser com un arbre que doni bons fruits, i ha de ser també com un edifici ben fonamentat, que s’aguanti ferm. Perquè l’arbre pugui donar bons fruits, necessita l’aigua; i per estar ben fonamentada, la casa necessita la roca. Dos altres elements en aparença molt diferents, però que ens ajuden a entendre com actua la Paraula de Déu en nosaltres: com l’aigua, la paraula de Déu és una força sempre viva i dinàmica que ens és aliment; i com la roca, la Paraula ens proporciona la seguretat de saber-nos ben fonamentats en uns valors eterns i sòlids, que són els que Jesús ens va donar. L’eucaristia sempre és per a nosaltres un encontre amb el Crist ressuscitat, que continua viu en la seva Paraula i en la comunitat. La celebració que estem fent, doncs, ens fa viva un cop més la seva paraula, i ens dóna la oportunitat de deixar-nos interpel·lar per ella. I ho fa avui d’una ...
Més informació