Hem de viure oberts i disponibles a allò que l’Esperit ens vulgui demanar en el moment menys pensat.
La primera lectura d’avui ens ha parlat de Saül, un jove d’Israel que un bon dia es va llevar al matí amb la única intenció d’anar a buscar unes someres que el seu pare havia perdut. I sense voler-ho ni sospitar-ho, havent-se trobat per casualitat amb Samuel, l’home de Déu, se’n va anar a dormir ungit com a rei d’Israel. La seva disponibilitat a fer un servei que li havien demanat va provocar que la seva vida canviés radicalment en poques hores. La segona lectura ens ha parlat de Leví, un publicà que un bon dia es va llevar al matí amb la única intenció d’anar a seure al seu lloc de recaptació d’impostos. I sense voler-ho ni sospitar-ho, havent-se trobat per casualitat amb Jesús que passava per allà, se’n va anar a dormir com a seguidor seu. I més endavant es convertiria en apòstol i evangelista.
I en tercer lloc encara, la litúrgia ens convida avui a celebrar la memòria de St. Hilari de Poitiers, un pare de família casat i amb una filla, que un bon dia també es devia llevar pel matí amb la intenció de complir les seves obligacions, però que el Senyor va voler que per causa del seu bon mèrit fos escollit com a bisbe i pastor de la seva església —cosa que no era estranya en aquell temps. I a partir d’aquí va experimentar un tomb en la seva vida, dedicant-se de ple a combatre les heretgies més comunes del seu temps, i convertint-se en autor d’obres insignes que encara avui són textos de referència per a qualsevol cristià.
Tots nosaltres també ens hem llevat aquest matí amb la intenció de complir amb les nostres obligacions, i fer el que toqui avui. I també tots nosaltres ens hem trobat aquest matí amb el Senyor en el si d’aquesta Eucaristia. És segur, però, que avui no acabarem el dia ni com a reis d’Israel, ni com a apòstols, ni com a bisbes… Però sí que ens va molt bé de recordar que, com a cristians que hem estat cridats a ser, hem de viure cada dia completament oberts i disponibles a allò que l’Esperit ens vulgui demanar en el moment menys pensat. Les actituds d’escolta a la voluntat de Déu, de disponibilitat, de dur al màxim allò que puc fer amb els meus dons, i de deixar-nos portar allà on vulgui el Senyor —que també un dia va passar de forma significativa per les nostres vides, és quelcom que no hauríem d’oblidar mai, i que ens hauria d’ajudar a viure donats als altres, i disponibles sempre a fer allò que el Senyor necessiti i estigui en les meves mans de fer. La recent celebració del Misteri de l’Encarnació ens ha recordat que tots podem donar vida a Déu en nosaltres; i l’entrada d’un nou any sempre és una nova oportunitat per renovar-nos. Demanem, doncs, al Senyor, que ens ajudi i ens encoratgi a identificar i saber dur a terme amb alegria i disponibilitat allò que necessiti de nosaltres en cada moment, sempre en bé de la construcció del seu Regne.
Dissabte de la setmana I durant l’any / II – St. Hilari, bisbe i doctor.
