«Tu vine amb mi», ens diu Jesús.
La primera lectura que ens ha estat proclamada era l’última pàgina del llibre dels Fets dels Apòstols. Un llibre que acaba presentant-nos la imatge de l’apòstol St. Pau reclús en un pis de Roma i vigilat per un soldat de forma permanent, però que tot i aquesta dificultat no deixava de predicar el Regne de Déu a tots aquells qui l’anaven a trobar. En plena capital de l’Imperi romà —que per als jueus podia ser vista com els confins de la terra, com la terra hostil a la fe i en ple rovell de l’ou d’una societat pagana i que no coneixia Déu, allà, en el lloc més allunyat de Jerusalem, se’ns mostrava que la paraula de Déu hi havia arribat, i hi era predicada a tothom: jueus, cristians i pagans. Fent un salt, l’evangeli que ens ha estat proclamat també era l'última pàgina de l’evangeli segons St. Joan. Un llibre que acaba presentant-nos la imatge de l’apòstol St. Pere dialogant amb Jesús. I hi dialogava perquè tenia una dificultat: no entenia quin era el paper del deixeble que Jesús estimava, ni si eren certs o no els rumors que deien d’ell: Però Jesús li diu que de tot això no se’n preocupi, que ell el segueixi. «Si vull que es quedi fins que vindré, què hi tens a dir? [li diu]. Tu vine amb mi». El que és important és seguir Jesús, i no pas entendre-ho ni saber-ho tot.
Aquestes dues últimes pàgines, la del llibre dels Fets dels Apòstols i la de l’evangeli segons St. Joan, ens han estat proclamades avui que és l’últim dia del temps pasqual abans de la celebració de la Pentecosta. Podem pensar que és una casualitat, ja que durant aquest temps litúrgic hem estat fent una lectura semi-continuada d’aquests dos llibres. Però també podem veure aquesta circumstància com una oportunitat de revisar com ens ha anat aquest temps pasqual: sovint, la darrera pàgina d’un llibre conté una síntesi d’allò que l’autor volia dir, i el darrer dia d’un període també pot anar bé per veure què n’ha quedat per a la nostra vida.
Seguint els exemples dels dos apòstols, doncs, avui ens podem preguntar com ha calat en nosaltres el missatge de la Pasqua, què n’ha quedat en el nostre interior després d’haver escoltat un cop més les parts més importants del Misteri de la passió, mort i resurrecció de Jesús, que són els fonaments de la nostra fe. A partir de la imatge de St. Pau que va dur la paraula de Déu al cor de l’imperi romà, podem demanar-nos: aquesta paraula ha arribat al lloc més profund del meu cor, al centre de la meva persona? M’he convertit una mica més, aquesta Pasqua? O fent un pas més: allò que Déu ens ha volgut dir: ha passat a formar part de mi mateix fins a tal punt que amb les meves accions i amb el meu dia a dia predico als altres el missatge cristià amb el meu exemple, malgrat les dificultats que el meu dia a dia pugui tenir? I a partir de la imatge de St. Pere també podem fer-nos altres preguntes: Potser del què hem rebut no ho hem entès tot… però ha augmentat en nosaltres el desig de seguir Jesús? El «Tu vine amb mi» que Jesús li digué a Pere pot ser avui per a nosaltres; perquè després d’haver ressuscitat i haver-nos enviat el seu Esperit Sant, Jesús viu per sempre en aquells qui el seguim i el fem present en el món, allà on siguem i malgrat les dificultats que passem. «Tu vine amb mi», ens diu Jesús. És el que va fer el deixeble estimat, el que han fet tantes i tantes d’altres persones en el món, i el que avui estem cridats a fer nosaltres. «Tu vine amb mi», que amb això ja n’hi ha prou.
Dissabte de la Setmana VII de Pasqua
