Que puguem cantar i dir amb propietat: «el meu esperit celebra Déu que em salva».
Quan hem de parlar del Misteri amb majúscula, ens trobem amb el problema de la falta de paraules: per molt que ens vulguem esforçar, mai no podrem explicar ni expressar la grandesa d’allò que Déu ens té preparat des de l’eternitat, i que la Mare de Déu ja viu amb plenitud. I per això recorrem a imatges, comparacions, i sovint a la música, que més enllà de les paraules també ens eleva l’esperit. Per això avui proposem una imatge musical que ens ajudi a endinsar-nos una mica en el Misteri que avui celebrem. Si comparéssim la història de la salvació amb una obra musical, podríem atribuir a Déu el paper del compositor: ell és qui té al cap prèviament allò que vol que els oients escoltin, visquin i sentin. La partitura de l’obra podria ser la Sagrada Escriptura. Seguint aquesta imatge a l’Esperit Sant li correspondria ser la mateixa Música, que tot i la seva naturalesa etèria té un gran poder per entrar dins nostre, moure’ns i transformar-nos. I a Jesús li podria escaure el paper de director de l’orquestra, l’encarregat d’interpretar la composició i de fer tot el que calgui perquè la partitura imaginada pel compositor soni i esdevingui una realitat. Nosaltres podríem ser els músics o els membres del Cor, però també podríem ser els oients i destinataris de tot plegat. I, en aquesta imatge: quin paper li correspondria la Mare de Déu? Sense pretensió de buscar-li feina, hi ha dos papers que li escaurien bé: podria ser la primera violinista, aquell intèrpret que dóna el to als altres i del qual el director de l’orquestra se’n refia més; però també podria ser la cantant solista, que amb el cant del Magníficat diu allò que és essencial i commou l’oient; però no només això: ens transmet el paradigma d’allò que ha de ser un bon músic, un bon cristià. És una imatge maldestre, si voleu, que només tenia com a finalitat il·lustrar allò que dèiem al començament: que és impossible per a nosaltres expressar amb paraules el que avui celebrem, descriure què és la resurrecció, i explicar el que Sant Pau deia als Cristians de Corint: que «Crist ha ressuscitat d’entre els morts [i ha estat el primer de fer-ho] d’entre tots els qui han mort». I que després d’ell tots estem cridats a viure aquesta realitat: «Crist el primer», com deia St. Pau, i «després, […] els qui són de Crist». I en aquest “després” primer hi ha la Mare de Déu, la primera d’entrar en aquesta realitat última que avui celebrem amb alegria en el cor, i un dia hi serem nosaltres.
I la celebració litúrgica ens porta ja aquesta alegria: encara que falti molt o que no sapiguem quan serà, i encara que no ho acabem d’entendre o sigui difícil d’explicar, la celebració litúrgica ja ens anticipa una mica aquesta realitat ara i aquí, i ens permet alegrar-nos amb Maria d’aquell Déu que «omple de béns els pobres» i que «s’ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre», donant-nos gratuïtament un premi immerescut que fins i tot ens costa d’imaginar.
Aquesta realitat que la festa d’avui pretén acostar-nos una mica més i fer-nos-en conscients, ja ens ha d’ajudar a fer el nostre camí amb alegria i plenitud. Perquè tot i la nostra petitesa, el Senyor pot obrar meravelles en nosaltres; perquè tot i que haguem de caminar “per una vall de llàgrimes”, com preguem a la Salve, el destí final mereix tot allò que ens toqui passar. Però no es tracta de resignació: es tracta de buscar, en tot allò que ens toqui fer, la manera de fer-ho que ens ensenya la Mare de Déu: dirigint la nostra mirada cap a Jesús, ensenyant a fer-ho als altres, i contribuint amb la nostra vida a construir aquest Regne de Déu que Jesús ens va anunciar. Per acabar amb la mateixa imatge que començàvem, podríem dir que no importa el paper que ens toqui en aquesta funció: un director d’orquestra també un dia pot seure a la platea per anar a escoltar un concert; un músic també pot compondre; i un oient també pot cantar. Al final no compta ser director, músic, oient o fins i tot el qui neteja la sala de concerts o en fa el manteniment: compta seguir l’exemple de Maria i fer allò que ens toqui amb autèntic esperit de servei, de donació, d’humilitat, perquè la nostra vida magnifiqui el Senyor, el faci més gran gràcies a la nostra contribució, i i la nostra vida sumi en aquella Glòria que Déu ens té preparada a tots i dins la qual la Mare de Déu ja hi ha estat Assumpta. Que la celebració d’avui ens ajudi a viure amb autèntica joia de cristians, i que amb la Mare de Déu puguem cantar i dir amb propietat: «el meu esperit celebra Déu que em salva».
L’Assumpció de la Mare de Déu
1C 15,20-27a / Lc 1,39-56.
