Cada persona humana és “temple de Déu"
Els jueus que interrogaven a Jesús en l’evangeli que ens acaba de ser proclamat, no l’entenien. I era normal que no l’entenguessin, perquè ells parlaven d’una cosa, i Jesús d’una altra. Quan Jesús parlava del temple, els jueus entenien que estava parlant de l’edifici; però quan Jesús esmentava el santuari, en realitat es referia al seu propi cos: perquè cada persona humana és “temple de Déu” i està concebut com un habitacle per a l’Esperit Sant, com diu St. Pau a la carta als Corintis. En canvi, en l’antic judaisme el temple tenia un caràcter central i únic: només hi havia un sol temple, el temple de Jerusalem, i estava considerat com un lloc sant en el que Déu hi habitava de forma privilegiada. La presència de Déu se significava amb la presència en el seu interior de les taules de la Llei, que era la paraula de Déu que havia estat donada al poble en el Sinaí a través de Moisès. Jesús, com els profetes anteriors a ell, va venerar el temple, el va respectar, i va seguir tots els ritus establerts en el seu temps, i per això s’indignà en veure que s’havia convertit en un mercat, on es feia negoci per tal de poder celebrar els ritus que estaven establerts en el seu temps.
Avui hem llegit aquest fragment, perquè cada any el 9 de novembre celebrem la festa de la dedicació de la basílica del Laterà, a Roma. Dedicar una església vol dir reservar un espai perquè s’hi reuneixi l’Església en majúscula, és a dir, la comunitat de creients, que és el veritable significat de la paraula grega Ekklesia. Vol dir dedicar un espai perquè la comunitat hi escolti la paraula de Déu, hi celebri els sagraments, i hi pregui. Per això l’església-edifici és un espai sagrat, perquè és el lloc on l’assemblea –que és el cos místic de Crist, es troba amb Déu, s’hi reuneix, i esdevé fecunda. I l’església del Laterà en concret és important, perquè fou una de les primeres esglésies construïdes al s. iv, i és la catedral de Roma. Per això se l’ha anomenat Cap i Mare de totes les esglésies, i per això avui en celebrem l’aniversari de la seva dedicació. I la festa de la dedicació de l’església cada cristià la celebra tres vegades l’any: avui, dia dedicació del Laterà, el dia de la dedicació de la Catedral de la diòcesi on visqui cadascú (que aquí a Montserrat és el dia 26 de maig, dia de la dedicació de la Catedral de St. Feliu que és la nostra diòcesi), i el dia de la dedicació del propi temple on cadascú prega habitualment (que a Montserrat és el dia 3 de febrer, i per cada parròquia és un dia diferent).
Però independentment del lloc on visqui cadascú, tots aprofitem aquesta festa per prendre consciència d’allò que Jesús ens colia dir en l’evangeli: que tots i cadascú de nosaltres tenim el nostre temple particular i veritable que és el nostre cos. I prendre consciència d’aquest fet ens porta a a examinar què li fem fer al nostre cos en un sentit ampli: què li fem dir —o què diem, què fem, com actuem davant de les circumstàncies que ens trobem, com el vestim i com l’alimentem… i amb això no parlem de ser educats o de tenir uns hàbits saludables —que també, sinó sobretot de com entenem la persona humana, i quins són els límits que es poden traspassar i quins no. Llegint el diari i mirant al nostre voltant veiem, per exemple, com les guerres atempten a la dignitat de la persona humana i com les lluites converteixen les persones en simples instruments de destrucció i de mort. O bé llegim debats i noves lleis sobre la potestat de cadascú sobre el propi cos, amb una llarga llista de conseqüències que seria llarga d’esmentar i ja és prou coneguda. I enmig de tot això, avui la litúrgia ens recorda que som el temple de Déu, i que hem rebut el baptisme —com feia al·legoria l’aigua que naixia del santuari i donava vida a tot allò que tocava que hem llegit en la primera lectura del llibre del profeta Ezequiel. I sent temple de l’Esperit Sant, i havent rebut el Baptisme tenim una dignitat humana que pot donar molts bons fruits, i és feina de cadascú fer-los néixer i créixer. Que la celebració de la dedicació del Laterà, doncs, ens ajudi a descobrir què podem fer de bo com a persones humanes i creients, i què podem fer per als altres a través de la nostra persona, que ara en aquesta Eucaristia hem tornat a alimentar amb la paraula que hem escoltat, i amb el sagrament de l’Eucaristia que ara rebrem.
Dedicació de la Basílica del Laterà
Ez 47,1-2.8-9.12 / Jo 2,13-22
