Homilies de l'Efrem

  Aquest matí de diumenge, la majoria de vosaltres heu pujat a Montserrat; d’altres heu engegat la televisió per veure la missa; i alguns ja hi érem i simplement hem entrat a l’església quan ha estat l’hora de Conventual. Però siguem dels qui siguem, cadascú amb la nostra història particular, els nostres mèrits i les nostres mancances, amb ganes o per costum, tots hem vingut aquí amb l’esperança de trobar-nos amb Déu a dins d’aquest temple. I ara que ja hi som, també cadascú podem fer l’exercici de preguntar-nos: amb quina actitud m’he posat davant de Déu? Ho he fet conscient de les meves limitacions i confiant en la misericòrdia de Déu? O, pel contrari, he vingut a Missa amb l’esperança de guanyar-me el favor de Déu amb els meus mèrits, i obtenir d’Ell allò que em fa falta? En altres paraules: hem vingut en aquesta Missa amb l’actitud del fariseu, o amb la del publicà? Les dues figures del fariseu i del publicà que ens ha presentat l’evangeli d’avui són molt humanes. El fariseu e...

  Si els temps de l’evangeli fossin avui, és possible que el Senyor s’hagués valgut dels mitjans de comunicació moderns i de les xarxes socials per fer córrer allò que tenia per dir. Però en un món en què les comunicacions eren lentes, la manera de difondre informacions era enviant missatgers físicament. Concretament, el text diu que Jesús va enviar setanta-dos deixebles a preparar els seu camí. És possible que es tracti d’un número simbòlic: 72 són sis dotzenes, que és un número rodó en la base 12 que feien servir en aquell temps per comptar. Però no és coincidència que 72 sigui també el nombre de països coneguts que figura en la llista del capítol 10 del llibre del Gènesi (segons la versió grega): l’evangelista pretén dir amb això que la intenció de Jesús era la de difondre la bona nova de l’evangeli a tot el món conegut. Va ser així com es va començar a escampar el missatge cristià. La litúrgia ens convida a reviure aquests fets precisament el dia en què celebrem la memòria de ...

  El fragment de l’evangeli que avui ens ha estat proclamat, tot i ser molt curt, subratlla diferents idees principals. En primer lloc el fet que els lligams que s’estableixen per la fe són sovint més forts que els que vénen donats de manera natural per la sang: quan aquella dona anònima que escoltava Jesús va proclamar sortosa la Mare de Déu per haver-lo dut al món, la resposta de Jesús li féu veure que era més important escoltar les paraules que sortien de la seva boca i guardar-les, que no pas els lligams familiars que l’unien amb la seva mare. En segon lloc, ens fa veure que la importància de la Mare de Déu en la història de la salvació no ve tant donada per haver engendrat Jesús, sinó per haver-hi cregut, i per haver guardat i meditat la paraula de Déu, que la va transformar per dins i li va permetre donar-lo a ell com a fruit. I en tercer lloc, és una exhortació precisament a això: a creure; el fragment ens anima no només a escoltar la paraula de Déu sinó també a guardar-la ...