Homilies de l'Efrem

  Durant aquesta octava de Pasqua que estem a punt d’acabar, hem anat contemplant el misteri de la resurrecció des de diferents punts de vista. I l’evangeli que ens acaba de ser proclamat avui , a banda de resumir-nos totes les aparicions, ens feia veure un cop més que la fe pasqual no va sorgir d’una evidència immediata: malgrat veure Jesús ressuscitat, als deixebles els costava de creure; els mateixos que havien conviscut amb ell dubtaven davant la grandesa d’aquell fet. Però Jesús no perdé mai la confiança en ells: malgrat els seus dubtes, Jesús els confià la missió d’anar per tot el món i predicar la Bona Nova. Aquells primers deixebles que van començar amb una fe fràgil es van anar transformant per la presència del Ressuscitat, i en la primera lectura vèiem el fruit d’aquella transformació: els mateixos que primer havien tingut por i s’havien amagat durant la passió, després compareixien davant el sanedrí amb una eloqüència que sorprenia tothom. Lluny de discutir-se o excusar...

En els diferents evangelis que ens han estat proclamats durant tota l’octava de Pasqua, hem anat veient com Jesús, després de morir i de ressuscitar, s’aparegué nombroses vegades als seus deixebles. I també ho escoltàvem en l’evangeli d’avui , que resumia les aparicions del Senyor el mateix diumenge de Pasqua: primer a les dones, després a dos deixebles que feien camí, i finalment a tots els altres mentre eren a taula. Però malgrat les aparicions, fins i tot als deixebles en un primer moment els va costar creure el què veien. I ho van anar entenent poc a poc, amb el temps, fins que cinquanta dies més tard —després de la Pentecosta, els efectes de la resurrecció de Jesús eren innegables fins i tot pels qui no creien. Ho sentíem en la primera lectura , que ens explicava els primers fets d’aquella primera comunitat i els miracles que Jesús encara feia a través dels deixebles. «El miracle és evident: tot Jerusalem ho sap i no ho podem negar», deien els mateixos membres del sanedrí, que ere...

  La resurrecció de Jesús és, de lluny i amb diferència, el fet més important i transcendent que ha conegut tota la història humana. No n’hi ha hagut ni n’hi pot haver cap altre de més important que aquest. I és tant extraordinari com difícil d’explicar, perquè tota la riquesa del llenguatge i l’amplitud de la nostra imaginació —tot i que de vegades superi límits insospitats, no són suficients per descriure-la amb detall. Els textos evangèlics que ens en parlen—com el d’avui i els que hem anat escoltant durant tota la setmana, ens ajuden a aproximar-nos al que podria ser una idea d’això que va passar amb Jesús després de morir a la creu: no va ser una simple tornada a la mateixa vida que ja tenia, sinó que ho va fer d’una manera diferent, amb un cos físic però que ja tenia unes propietats glorioses; un cos que li permetia menjar i que els deixebles el toquessin, però que per altra banda no estava limitat per l’espai i el temps, ja que es podia aparèixer com volia i on volia amb un...

Aquesta primera setmana de Pasqua, la litúrgia ens ha anat presentant diferents fragments de l’evangeli on es narren les aparicions del Senyor ressuscitat. El fragment d’avui és un apèndix a l’evangeli de Marc, que té algunes característiques comunes amb les altres narracions. En primer lloc, el fet que Jesús s’aparegui primer a les dones, i d’una manera particular a Maria Magdalena «de la qual havien sortit set dimonis» segons explica l’evangeli de Lluc. No sabem exactament què vol dir aquesta expressió, ni què devia ser en termes moderns el que li passava abans del pas de Jesús per la seva vida; però hi cap la possibilitat que el seu interior estigués dominat per un espiral de pensaments negatius que no sabia com trencar i que li feien mal, i que només la presència de Jesús era capaç de substituir per uns altres. Una altra característica amb els altres textos és el fet que els deixebles, tot i haver conviscut amb Jesús, quan el veuen ressuscitat no el reconeixen d’una forma imme...