Homilies de l'Efrem

  De la lectura continuada de l’evangeli segons St. Lluc que estem fent aquests dies, avui ens ha tocat un fragment en el que Jesús parla als deixebles de la importància d’escoltar la veu interior: «Quan us portaran a les sinagogues, als magistrats o a les autoritats, no us preocupeu del que haureu de dir ni de com us defensareu: l’Esperit Sant us ensenyarà aleshores el que cal dir». Els deixebles havien de recordar que eren temples de l’Esperit Sant, i que l’Esperit Sant habitava en ells. I per tant, seria des del més profund de la seva persona que brollaria aquesta veu interior inspirada per l’Esperit, que els indicaria els passos a seguir. Jesús convida als seus deixebles a estar atents al seu interior en molts d’altres fragments de l’evangeli, i també en moltes ocasions subratlla importància de la coherència que hi ha d’haver entre l’interior i l’exterior de la persona. Aquest fragment que dóna tanta importància a la vida interior, s’escau justament avui que celebrem la memòria...

Ser cristià no és tan sols una relació amb Déu que es visqui des de la intimitat, sinó que és una vivència que cal compartir amb els altres. Per seguir l’exemple del Crist cal, necessàriament, tenir els altres en compte. I per això tot cristià –si vol viure de manera conseqüent amb la seva fe, ha de donar testimoni als altres amb la seva vida. Encara que tot allò que impliqui una relació, pugui ser també font de conflictes i malentesos. De fet, les dificultats han conviscut amb el cristianisme des del començament. Els primers cristians van ser perseguits, i molt sovint van haver de donar explicacions de la seva fe; primer davant dels jueus, i més tard amb els romans. És des d’aquest context que es pot entendre millor el triple missatge que Jesús donava als seus deixebles a l’evangeli d’avui , per ajudar-los. En primer lloc els deia que no estan sols davant de les dificultats, perquè la relació és mútua: «tothom que em reconegui davant els homes, el Fill de l’home el reconeixer...

Per entendre bé el fragment de l’evangeli que ens acaba de ser proclamat , hem de tenir en compte que és una part d’un text més ampli en què Jesús parla dels fariseus, el grup social que en el seu temps encarnava la hipocresia. Jesús pretén explicar-nos què passa amb els qui fingeixen tenir unes qualitats i uns sentiments que en realitat no tenen. Déu ens ha fet lliures i és conseqüent amb aquesta llibertat: podem fer i pensar el que vulguem, i som nosaltres que cada dia escollim lliurement quin camí volem seguir. Però Déu no és hipòcrita, i per això ens adverteix del què passa si els nostres actes i els nostres pensaments segueixen camins divergents. Actuar per “quedar bé” sense que les pròpies accions siguin fruit de les nostres conviccions més profundes no pot comportar mai el reconeixement de Déu, perquè Déu és autèntic. I el mateix passa amb els qui blasfemen contra l’Esperit Sant: el sol fet de fer-ho ja indica que la persona està en un registre tan allunyat de Déu que, per ...

Les paraules de Jesús que hem escoltat avui a l’evangeli, ens poden semblar d’una gran duresa. Normalment, Jesús ens parla de Déu com d’un Pare bo, que perdona sempre; però avui ens ha dit que «el qui haurà blasfemat contra l’Esperit Sant no serà perdonat». Com ho podem entendre, això? L’evangeli d’avui és un fragment d’un parlament de Jesús, que parla contra la hipocresia dels fariseus del seu temps. I fa servir la imatge d’ El Fill de l’home , aquell personatge del llibre de Daniel que ha d’aparèixer a la fi dels temps. Equiparant Jesús amb ell, el text ens està dient que amb Jesús els últims temps s’han avançat: Jesús és el portador del Regne del cel, i té una autoritat que va més enllà d’aquest món i del present; va cap al futur. És, doncs, un canvi de paradigma: a partir de Jesús el món ja no és el mateix: ha sortit del temps de les promeses, i ha entrat en una nova era, els darrers temps –o els temps de l’Església–, que necessiten unes altres regles de joc. Però això no ho ...