Homilies de l'Efrem

Les lectures d’avui ens ofereixen una imatge profunda de la misericòrdia de Déu. El profeta Miquees ens recordava a la primera lectura que Déu no s’obstina a castigar perquè estima la bondat, i que el seu perdó és fidel, generós i incondicional. La paràbola del fill pròdig ens mostrava la mateixa veritat des del cor de l’evangeli : Déu és un Pare misericordiós que estima els seus fills malgrat els errors, desviacions i decisions equivocades que hagin pogut prendre. Sempre està disposat a sortir al nostre encontre, a acollir-nos i transformar els nostres mancaments en oportunitats de creixement i reconciliació. No hi ha res que pugui tancar el seu cor: pot retrobar els seus fills i fer que els errors es converteixin en camins de retorn i renovació. Si confiem en aquesta misericòrdia infinita i la deixem actuar en nosaltres dia a dia, podrem reconciliar-nos amb Déu i amb els altres, i experimentar la seva alegria transformadora que tot ho renova. Avui, a més, amb el record de les santes...

«Qui és com vós, Déu nostre? Vós perdoneu les culpes, i a la resta de la vostra heretat, no li teniu en compte la infidelitat passada: no us obstineu a castigar, perquè estimeu la bondat». Eren paraules del llibre del profeta Miquees que hem escoltat en la primera lectura , unes paraules que formen part d’una pregària més llarga amb la què el profeta conclou el seu llibre. I concretament aquests versets, es poden considerar com un himne al Senyor; un himne que lloa la misericòrdia de Déu i la seva fidelitat envers el seu poble, que malgrat haver-se apartat tantes vegades d’ell no ha pogut dir mai que el Senyor l’hagués abandonat. Aquestes paraules, a més, estan completament en línia amb la paràbola del fill pròdig que hem escoltat en l’evangeli : malgrat que el fill petit s’hagués malgastat tots els béns del Pare, malgrat que el fill gran hagués sentit enveja i rancúnia, el Pare sempre surt a l’encontre dels dos i els perdona, els acull, i mira de reconciliar-ho tot. En definitiva, don...