Sapiguem escoltar el que ens demana el Senyor amb confiança, disponibilitat, i obertura d’esperit.
El breu relat de Marta i Maria ens vol deixar clara la importància de la paraula del Senyor: escoltar amb atenció allò que el Senyor té per dir-nos és la única cosa «necessària», ens diu el text. Però tot i ser tan important, de vegades les necessitats més immediates poden passar pel davant, com ens il·lustra el paper de Marta. I aleshores es produeix una tensió: per bé que l’afany de Marta per servir el Senyor amb generositat i diligència tingués la millor de les intencions, el neguit per fer el servei va provocar que aquest quedés enterbolit, perquè l’allunyava de la finalitat que tenia, l’allunyava de la única cosa necessària . ¿Qui estimava més, Marta o Maria? Potser les dues estimaven igual i ho demostraven de maneres diferents... Però en tot cas, el mateix Jesús ens indica què és el que no hem de perdre de vista: estar atents a la seva paraula. Avui, que celebrem la festa de Sta. Escolàstica, podem establir un lleuger paral·lelisme entre aquest diàleg i el que es pro...
