Siguem cercadors del Crist, i transmissors de tot el que d’ell hem rebut
La litúrgia d’avui ens presenta el Crist com aquell qui guareix la humanitat i enderroca el mal. Jesús és aquell qui fa fora el mal de les nostres vides, i ens allibera del seu esclavatge. A la primera lectura hem escoltat una escena del llibre de Job, el gran malalt. Job representa aquesta humanitat trasbalsada pel neguit, i Jesús és el metge que la guareix. I ho fa amb la seva paraula, que ens porta la força guaridora de Déu, que el mateix Jesús obté amb la pregària: Jesús es llevava «de bon matí, quan encara era fosc», i pregava en un lloc solitari; i després traslladava a tots els qui l’anaven a trobar aquesta força amb la seva predicació. També el Salm responsorial ens ha fet veure en forma poètica aquesta qualitat guaridora de Déu, que és qui «conforta els cors desfets, i embena les ferides». Així com el llibre de Job ens portava la visió pessimista d’un home que no se’n pot sortir per si mateix, el Salm ens donava la visió optimista: podem comptar sempre amb la paternitat b...