La fe.
Les dues lectures d’avui ens parlen de la fe. La fe és una virtut, una “disposició habitual i ferma a fer el bé” que fa que la persona tendeixi a buscar i fer el bé amb totes les seves forces i l’esculli en les seves accions concretes (Cf. CEC 1803). I concretament la fe és una virtut teologal, una virtut que ve de Déu i que fa que creguem en Ell i ens confiem a ell (Cf. CEC 1814). En el fragment de la carta als Hebreus que hem llegit com a primera lectura , St. Pau ens deia que «creure és posseir anticipadament els béns que esperem, és conèixer per endavant allò que encara no veiem», i ha anat desgranant una sèrie de personatges antics que cregueren sense haver vist: Abel, Henoc, Noè com tants d’altres, primer van creure sense tenir cap certesa, però tots van reeixir en les seves vides i ara l’escriptura ens els posa com a exemple. I en l’evangeli hem vist com Jesús feia un pas més i dalt de la muntanya ja va mostrar la seva glòria als seus deixebles; però amb tot, allò que els...