Homilies de l'Efrem

  Quan els pares de Jesús el dugueren al temple per presentar-lo al Senyor, tal i com establia la Llei de Moisès per als fills primogènits, l’evangelista ens explica que es produïren un parell de trobades: la primera amb l’ancià Simeó —que vam llegir ahir, i la segona amb la profetessa Anna, que acabem d’escoltar. Totes dues trobades tenen un gran fons de contingut. Però així com de la trobada amb Simeó se’n donen molts detalls, i fins el diàleg que van tenir ha passat en forma de càntic a la litúrgia, és curiós que de la trobada amb Anna no se’n destaca cap element ni se’n dóna cap detall: el text ens parla d’Anna, ens diu que era una profetessa, que era filla de Fanuel i de la tribu d’Aser, que era vídua i tenia vuitanta-quatre anys, i que vivia dedicada al culte al Senyor. I que després de trobar Jesús va donar gràcies a Déu i no en deixà de parlar «a tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida». Però de la trobada en si, no en diu res. Potser, en el fons, és...

L’evangeli d’avui ens presenta la figura de la profetessa Anna. Es tracta d’un personatge que en tota la Bíblia només apareix en aquest passatge, i únicament sabem d’ella el que acabem de llegir: filla de Fanuel –de   qui tampoc el text bíblic no en diu res–, de la tribu d’Aser –una tribu que en la història d’Israel té molt poca importància–, i vídua –un dels col·lectius més desprotegits en la Palestina del s. i . Pel que fa al detall de la seva edat, en una època en què es calcula que només una de cada 1000 persones podia arribar als 80, hi hem de veure més aviat un component simbòlic: 84 és el resultat de multiplicar el nombre 7 –que a la Bíblia indica plenitud–, per 12 –el nombre de les tribus d’Israel. Anna, doncs, és un d’aquests personatges que fan de frontissa entre el l’Antic i el Nou Testament. És una imatge d’aquella societat aparentment esgotada de l’antiga aliança, que –contra tot pronòstic– encara és capaç de donar al món un Salvador. Perquè mai no s’ha de perdre ...