Siguem aquella moneda que de forma miraculosa apareix per salvar una necessitat.
A primer cop d’ull, l’evangeli d’avui sembla que estigui dividit en dues parts ben diferenciades: l’anunci de la passió, mort i resurrecció de Jesús, i el diàleg de Jesús i Pere sobre la conveniència de pagar el tribut al temple. Però en realitat la segona part és la continuació de la primera, i la reflexió sobre la necessitat de pagar el tribut pot ser vista com una explicació indirecta de la necessitat que Jesús tingué de patir la passió i la mort. El temple estava dedicat al Senyor i Jesús n’era el seu Fill, per això no li calia pagar el tribut; però com que Jesús havia estat donat a la humanitat i havia de fer el que la humanitat comprenia, el Pare els donà una moneda perquè poguessin pagar i no fossin causa d’escàndol. Fent un paral·lelisme podríem dir que Jesús, essent el Fill de Déu com era, hauria pogut entrar a la glòria sense pagar el tribut de la passió i la mort; però havent caigut en mans d’uns homes que no l’havien entès, perquè la moneda de la resurrecció fos efect...