Entrades

Per què celebrem Tots Sants?

L’1 de novembre, l’Església celebra la solemnitat de Tots Sants. És una festa molt coneguda, però sovint no ens preguntem què hi celebrem exactament. Si molts sants ja tenen un dia propi al calendari, per què n’hi dediquem un altre a tots plegats? Molts més dels que coneixem Quan pensem en els sants, ens venen al cap noms ben coneguts: sant Pere, sant Pau, santa Teresa de Jesús o sant Benet per citar-ne alguns. Però aquests són només una petita part de tots els homes i dones que, al llarg de la història, han viscut l’Evangeli amb fidelitat. La majoria han passat desapercebuts, sense aparèixer en cap llibre ni ser proclamats oficialment per l’Església. La solemnitat de Tots Sants ens recorda que la santedat no és patrimoni d’uns quants, sinó la vocació de tots els cristians. És la festa de tots aquells que ja comparteixen plenament la vida de Déu, tant si coneixem el seu nom com si no. Com va néixer aquesta festa? La celebració de Tots Sants es va anar formant al llarg dels primers segl...
Més informació

Quin fruit espera Déu de nosaltres?

Imatge
La paràbola de l’evangeli d’avui ens ha parlat de la paciència de Déu. Déu és com aquell vinyater que, malgrat tenir una figuera que no dona fruit, no es resigna a deixar-la tal com és i demana una nova oportunitat per treballar-la i aconseguir que en doni. També Déu continua treballant en nosaltres a través de la seva Paraula per fer que la nostra vida sigui fecunda. Però, fent un pas més, la paràbola també ens recorda que no n’hi ha prou de rebre noves oportunitats: estem cridats a donar fruit, és a dir, a aprofitar-les. I aquest fruit no consisteix únicament a ser millors persones o a tenir una vida espiritual més intensa, sinó també a posar al servei dels altres tot allò que hem rebut de Déu. És el que ens recordava sant Pau a la primera lectura , quan deia que cadascú ha rebut de Déu uns dons, una gràcia particular que ens permet contribuir al creixement del Cos de Crist, que és l’Església.  Entre tots els qui, al llarg dels segles, han posat els seus dons al servei de l’Esgl...
Més informació

Solemnitats, Festes i Memòries.

Si alguna vegada heu fullejat un calendari litúrgic, probablement us haureu adonat que no totes les celebracions tenen la mateixa categoria. Alguns dies hi apareix la paraula “solemnitat”, d’altres “festa”, i molts altres dies simplement “memòria”. No és una qüestió de protocol, sinó una manera d’expressar la importància que cada celebració té dins de la vida de l’Església. Les solemnitats Les solemnitats són les celebracions més importants de l’any litúrgic. Hi trobem les grans celebracions dedicades a Jesucrist, com el Nadal o la Pasqua, però també altres celebracions especialment significatives, com Pentecosta, algunes festivitats de la Mare de Déu o d’alguns sants especialment venerats per l’Església. Aquests dies la litúrgia es revesteix d’una solemnitat especial: les lectures, les pregàries i els cants ens ajuden a celebrar els grans misteris de la fe. Les festes i les memòries Un grau per sota hi ha les festes, que commemoren esdeveniments importants de la vida del Senyor, ...
Més informació

"Obriu de bat a bat les portes a Crist!"

Imatge
  A la primera lectura , sant Pau demana a Déu que enforteixi interiorment els cristians d’Efes, perquè Crist habiti en els seus cors per la fe i, arrelats i fonamentats en l’amor, puguin comprendre la immensitat del seu amor. És una pregària que ens recorda que la fe no consisteix simplement a saber coses de Déu o a complir unes pràctiques religioses, sinó a deixar que Crist entri en la nostra vida i hi trobi un lloc on habitar. I això no sempre és fàcil, perquè acollir-lo de veritat vol dir estar disposats a deixar-nos transformar per ell. Potser per això l’evangeli d’avui ens presenta unes paraules de Jesús que ens poden sorprendre: ha vingut a calar foc a la terra i anuncia que la seva presència provocarà divisions. És una lectura que, d’entrada, xoca amb la imatge que tenim de Jesús. Però ell no ho diu perquè busqui la discòrdia, sinó perquè sap que la seva paraula ens posa davant d’una decisió: podem acollir-la o podem tancar-nos-hi; podem deixar que ens qüestioni o podem co...
Més informació

"És millor ser cristià sense parlar-ne, que parlar-ne sense ser-ho".

Imatge
  Avui ens ha estat proclamada com a primera lectura la carta de sant Pau als cristians d’Efes. I és la mateixa comunitat que, uns anys més tard, rebria una altra carta; en aquesta ocasió, de sant Ignasi d’Antioquia, considerat tradicionalment el tercer bisbe d’Antioquia, després de sant Pere i d’Evodi. En aquesta segona missiva hi trobem una frase que ens pot ajudar a entendre l’evangeli d’avui . Escriu sant Ignasi: «És millor ser cristià sense parlar-ne, que parlar-ne sense ser-ho» (Cf. Carta als efesis, 15,1). És una frase que ens fa pensar en les paraules de Jesús, que ens demana que el reconeguem davant dels altres. I és que reconèixer Crist no consisteix només a proclamar que creiem en ell, sinó a viure de tal manera que la nostra vida doni testimoni d’aquesta fe. I Jesús sap, per pròpia experiència, que això no sempre és fàcil; per això mateix promet l’ajut de l’Esperit Sant, que ens ensenyarà què hem de dir quan arribi el moment de donar testimoni. No es tracta, doncs, nom...
Més informació

L’any litúrgic

Tots estem acostumats a mesurar el temps amb el calendari civil: l’any comença l’1 de gener, es divideix en dotze mesos i s’acaba el 31 de desembre. Però els cristians, a més d’aquest calendari, en seguim un altre: l’any litúrgic. És un calendari que se sobreposa al de cada dia, i ens ajuda a viure el pas del temps des de la fe. Un any al voltant de Jesucrist L’any litúrgic no gira al voltant de les estacions ni de les festes civils, sinó de la vida de Jesucrist. Al llarg de l’any anem celebrant els grans moments de la seva vida: el seu naixement, la seva vida pública, la seva mort, la seva resurrecció, el do de l’Esperit Sant i l’esperança del seu retorn. Així, cada any tornem a recórrer el mateix camí, no perquè vulguem recordar simplement uns fets del passat, sinó perquè aquests misteris continuïn transformant la nostra vida d’avui. Quan comença? A diferència de l’any civil, l’any litúrgic no comença al gener, sinó amb el primer diumenge d’Advent, quatre diumenges abans de Nada...
Més informació

Maria ens ensenya a deixar que Déu entri en la nostra vida i la transformi des de dins.

Imatge
Les dues lectures que ens acaben de ser proclamades tenen un nexe d’unió, que és la fe. La grandesa de Maria, tot i ser la mare de Jesús, no rau només en el vincle físic, sinó en la seva fe i en la seva adhesió a Déu: Maria és gran perquè ha cregut i ha guardat la Paraula de Déu. I sant Pau ens recorda que tots nosaltres som cridats a viure aquesta mateixa unió amb Crist per la fe i pel baptisme. A la primera lectura ens deia que, per la fe en Jesucrist, tots som fills de Déu, i que pel baptisme ens hem revestit de Crist, fins al punt que tots som una sola cosa en ell. Però ser fills de Déu no es queda només en la fe: un cop hem cregut, estem cridats a viure com a fills seus, deixant que Crist transformi la nostra manera de pensar, de mirar i d’actuar. I és aquí on podem entendre les paraules de Jesús a l’evangeli d’avui : «Sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden». No n’hi ha prou d’escoltar la Paraula de Déu; cal també guardar-la, acollir-la, fer-la nostra, de tal ma...
Més informació