Per què, després de la Salve, encara es canta un motet?

 Si alguna vegada heu assistit a les Vespres a Montserrat, us haureu fixat que, quan s’acaba aquesta pregària, la celebració encara no conclou del tot: quan hi participa l’Escolania, aquesta interpreta una altra peça de música religiosa que rep el nom de motet; i quan l’Escolania no hi és i es tracta d’una celebració més solemne, l’organista interpreta una peça d’orgue. Per a molts visitants és un dels moments més esperats, i val la pena que ens preguntem: per què la pregària continua amb aquesta música?

Què és un motet?

Un motet és una composició de música religiosa escrita per ser interpretada per un cor. Al llarg dels segles, grans compositors n’han escrit centenars, amb estils molt diversos. Alguns estan inspirats en textos de la Bíblia; d’altres, en pregàries de la litúrgia o en himnes dedicats a Jesucrist, a la Mare de Déu o als sants. Tot i la seva varietat, tots comparteixen una mateixa finalitat: ajudar-nos a elevar el pensament i el cor cap a Déu.

Una prolongació de la pregària

Pròpiament, el motet no forma part de la pregària litúrgica: les Vespres conclouen amb la seva oració final i, a Montserrat, amb el cant de la Salve. El motet és una tradició que s’hi ha afegit per prolongar aquell clima de pregària i de recolliment. No pretén afegir una nova celebració, sinó ajudar que la pregària continuï ressonant en el cor dels qui hi han participat.

En resum: El motet és una peça de música religiosa que, a Montserrat, es canta després de la Salve perquè el clima de pregària es prolongui. No forma part de la litúrgia, però ens ajuda a continuar contemplant el misteri que acabem de celebrar a través de la bellesa de la música.

Per saber-ne més…

- Sant Agustí, Confessions, llibre IX (sobre la força espiritual del cant).

- Constitució Sacrosanctum Concilium, nn. 112-121 (sobre la música sagrada).

- Catecisme de l’Església Catòlica, nn. 1156-1158.


Entrades populars

El pessebre és una finestra oberta a la realitat de Déu

Imatge
L’evangeli d’avui ens reporta un cop més la bella imatge del pessebre: «els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora». La imatge del pessebre ens diu com és Déu, i com vol Déu que siguem nosaltres. ¿Com és Déu? Cadascun dels personatges del pessebre ens en diu alguna cosa. Els pastors representen les persones anònimes i senzilles que s’acosten amb curiositat, i se sorprenen pel que troben. Podem dir, doncs, que Déu és aquell que es deixa trobar per les persones normals i corrents; per veure Déu cal moure’s i tenir un cor humil. Maria i Josep ens són dos models d’obediència a Déu, obediència en el sentit etimològic del terme:  ob-audire significa “saber escoltar” o “demostrar interès per allò que s’escolta”: Maria va escoltar les paraules de l’àngel, i va respondre afirmativament a la proposta de Déu. Josep fa semblantment: renuncia a la seva voluntat per fer la de Déu. Déu, per tant, és aquell que ens parla perquè l’escoltem, és aquell que t...
Més informació

«Què tenim que no ho hàgim rebut?»

Imatge
  «Què tenim que no ho hàgim rebut?» Sant Pau feia aquesta pregunta als cristians de Corint a la primera lectura perquè s’havien començat a considerar superiors els uns als altres, com si allò que tenien fos mèrit exclusivament seu. I ell els volia fer adonar que, en realitat, tot el que som i tot el que tenim ho hem rebut: la vida, les capacitats, les oportunitats, les persones que tenim al costat, i també la fe. Res de tot això no ens ho hem donat nosaltres mateixos. I quan ho oblidem, fàcilment ens podem arribar a sentir amos del que tenim i, fins i tot, amb dret a jutjar els altres. I l’evangeli també ens presentava una situació en què una norma acabava ocupant un lloc que no li corresponia: els deixebles tenien gana, i davant d’aquesta necessitat Jesús els recordava que la norma del dissabte no era una realitat absoluta que estigués per damunt de la persona. Jesús posa les coses al seu lloc i ens recorda que allò que Déu ens ha donat no s’hauria de convertir  en una rea...
Més informació

Què significa ser deixeble de Jesús?

Imatge
  Les dues lectures d’avui són dos exemples de la manera com el Senyor escull les persones per a realitzar missions importants. La primera ens parlava de Saül, cridat a ser rei d’Israel: era un noiet que feia de pastor, i estava buscant unes someres que el seu pare havia perdut. I en segon lloc, l’evangeli ens parlava de Leví, cridat a ser apòstol: era un publicà que estava assegut al lloc de la recaptació dels impostos que cobraven els romans, i que per això estaven considerats oficialment pels jueus com a pecadors. Tots dos casos semblen d’entrada un contrasentit: per a missions tan altes com governar o ser apòstol semblaria que caldria haver escollit un altre perfil. Però el que Déu valora són d’altres coses: tant Saül com Leví, en sentir la crida que els fan, no dubten i obeeixen sense dilacions. Saben reconèixer la importància del que els està passant, i mostren una predisposició a obeir i deixar-se fer. Aquestes dues lectures s’escauen avui, que celebrem la memòria de St. M...
Més informació