Homilies de l'Efrem

  El profeta Ezequiel, en la primera lectura , anunciava un projecte de pau i unitat per al poble d’Israel. Era un projecte que només podia florir si els homes estaven disposats a escoltar Déu i a confiar-hi de tot cor. I era també un  missatge d’esperança que connectava amb l’evangeli , que començava dient que molts van creure en Jesús, però altres no. I aquests que no van creure, sovint guiats per la por, l’orgull o la violència, van portar Jesús cap a la mort. Això ens mostra que la fe té conseqüències reals per a nosaltres i per als altres: creure comporta obrir-se a Déu i actuar amb cor sincer, acollint els valors del Regne, mentre que rebutjar-lo pot portar a la injustícia, al sofriment i a la divisió. I aquest contrast ens interpel·la directament: On som nosaltres? En la fe i en la resposta a Déu encara que no entenguem tot el camí o visquem moments de dubte i dificultat? O ens allunyem, deixant que l’ego i la por decideixin per nosaltres? La Quaresma que ara acabem e...

Les paraules del profeta Ezequiel que ens han estat proclamades en la primera lectura, devien sonar com un bàlsam guaridor per als primers a qui van anar adreçades; eren tot un missatge d’esperança en temps de dificultat. La comunitat jueva que havia estat deportada a Babilònia passava per una profunda crisi espiritual i política, i se sentia culpable de totes les desgràcies que els havien caigut com a poble. Aclaparats com estaven per la tristesa, havien perdut tota esperança en el futur del poble d’Israel i es preguntaven per la presència de Déu. I el profeta els va proclamar el millor que podien sentir: tot i la infidelitat del poble, el Déu del cel podia i volia fer-lo reviure. El programa que els anuncià estava ple de salvació i alegria: Déu volia restaurar el poble fent-lo tornar de l’exili, volia unificar allò que s’havia dividit, volia purificar-lo i perdonar-li les faltes, els volia donar un pastor que els conduís per camins de pau fins a fer-los habitar de nou a la terra pro...

«Què us sembla? Oi que no vindrà a la festa?» Els jueus contemporanis de Jesús que es feien aquesta pregunta, no havien entès res. No havien entès que en Jesús es materialitzaven les paraules del profeta Ezequiel que hem sentit en la primera lectura . Segles abans, durant l’exili a Babilònia, en el pitjor moment de la història d’Israel, Ezequiel va injectar una dosi d’optimisme als israelites presentant-los el millor panorama que podien esperar: encara que haguessin estat infidels a l’aliança que Déu havia fet amb els seus pares, Déu mai no abandonaria el seu poble; i no només això, sinó que volia tornar-lo a unir, purificant-lo i perdonant-lo de les seves faltes, i enviant-li un bon pastor que els retornés a la terra promesa. Un pastor que, fent una nova aliança de pau, es quedés a viure amb ells per sempre. I amb la mateixa dosi d’optimisme parlava el profeta Jeremies, amb les paraules que hem cantat com a Salm responsorial: «El Senyor ens guardarà, com un pastor guarda el seu r...