Déu vol que ens deixem transformar per ell per viure d’una manera nova.
Les dues lectures d’avui ens parlen de la novetat de vida a la qual ens crida el Senyor. El profeta Amós a la primera lectura anunciava que el Senyor reedificaria «la cabana de David que havia caigut», n’aixecaria les ruïnes i la restauraria. És una imatge plena d’esperança: quan tot semblava perdut, Déu va saber obrir un futur nou. I aquesta mateixa novetat és la que Jesús portà a plenitud a l’evangeli : amb la seva vinguda començà una etapa nova, que donà un sentit nou a les pràctiques antigues. Per això deia que no es pot posar un pedaç de roba nova en un vestit vell, ni vi nou en bots vells. El Regne de Déu no consisteix a conservar les coses tal com són ni a fer-hi petits retocs, sinó a deixar-nos renovar per Déu de manera profunda, perquè tota la nostra vida pugui esdevenir nova. Amb Jesús no comença una reforma superficial, sinó una renovació profunda, una nova manera de viure la relació amb Déu, capaç de reconstruir la nostra vida des de dins. Aquesta renovació és la que...