Homilies de l'Efrem

La trobada entre Jesús i Natanael que es produeix per mitjà de Felip està plena d’elements que poden semblar “predestinats” o “casuals”: Felip es troba amb Natanael de forma casual, li parla de Jesús, Natanael en dubta pel simple fet que Jesús sigui de Natzaret, i després, quan es troben físicament, Jesús l’identifica com «un israelita digne d’aquest nom, un home que no enganya», simplement perquè “l’havia vist quan era sota la figuera, abans que Felip el cridés”. A Jesús, alguna cosa li devia cridar l’atenció de Natanael perquè amb una simple mirada l’identifiqués com un home autèntic, que no enganya, i el cridés a ser del seu grup. De vegades, quan coneixem una persona per primer cop, hi ha petites coses que fem i petits senyals que, sense necessitat de paraules, ens diuen molt d’aquella persona i ens transmeten confiança i seguretat; o fan que —sense més explicació, hi connectem. I això és més o menys el que devia passar entre Jesús i Natanael. El text no ho precisa més, però sí qu...

La trobada entre Natanael i Jesús no té res de casual: Jesús ja s’havia fixat en Natanael abans que ell se n’adonés. I Felip, cridant a Natanael, no fa sinó de simple mitjancer: és un missatger que actua de part de Jesús, i facilita una trobada que Jesús ja havia previst. El Senyor tenia preparades coses grans per a Natanael; i actua a través de Felip per arribar-hi. En aquesta història aparentment innocent, doncs, hi ha el signe evident d’una dimensió transcendent: Déu actua indirectament a través de Felip, que encarna la dimensió transcendent de Déu. És, exactament, el paper que desenvolupen els àngels, que són signes de la presència i la benvolença divina: Déu pot actuar en la història a través d’ells. De la mateixa manera que –amb l’ajuda de Felip–, un dia es produí la trobada entre Jesús i Natanael, sempre que celebrem l’Eucaristia es produeix la trobada entre cadascun de nosaltres i el Senyor. I és una trobada que no es desenvolupa per causa dels nostres mèrits, sinó perq...