La Saviesa donava a Jesús una autoritat diferent a la que tenien els altres mestres i profetes.
La primera lectura ens transportava mil anys abans de Jesús. El jove Salomó havia de succeir el seu pare David en el tron, i això li feia respecte. Però d’alguna manera va veure clar que el que necessitava no era ni riquesa ni poder, sinó saviesa. I ell mateix explicava en què consistia aquesta saviesa: no demanava una mera acumulació de saber, sinó «la gràcia de saber escoltar, [per poder] fer justícia al vostre poble i destriar el bé del mal», deia. Sense això, no es veia capaç de governar. Salomó demanava una saviesa amb un sentit més profund, més autèntic: demanava aquella Saviesa que ve de Déu, aquella Saviesa per la qual Déu actua en la humanitat, i que per això desitgem. De res serveixen els mitjans materials si Déu no ens infon una saviesa per la qual ens en sapiguem servir d’una manera correcta. I els cristians creiem que aquesta Saviesa en majúscules es va encarnar en la persona de Jesús: Ell és la paraula i la saviesa de Déu que ens ajuda i ens atreu. Per això els con...