Homilies de l'Efrem

L’evangeli ens situa avui en un punt molt concret de la geografia: Betlem. Vuit quilòmetres al sud-oest de Jerusalem, encara es troba avui la ciutat homònima que el text bíblic ens referia com a lloc exacte d’uns fets molt precisos. Betlem és el mateix lloc on tres mil anys abans ja s’hi havien assentat els cananeus i havien adoptat el déu caldeu de la fertilitat, Lahama . Beit-Lahama, «casa de Lahama», “casa de la fertilitat”, és el possible origen del nom de Betlem. És el mateix lloc on mil anys abans dels fets que ens explicava l’evangeli hi havia vist la llum David, el noiet més petit de la família però que havia estat escollit per esdevenir el gran rei. Aquell rei que en una ocasió es va alimentar amb els pans d’ofrena que únicament podien menjar el sacerdots. El nom hebreu de la ciutat, Bet-Léhem , vol dir «la Casa del Pa»… I és en aquest lloc concret, a Betlem, que en un moment precís de la història Déu es va fer carn. El nom àrab de la ciutat, Bayt Lahm , significa literalment...

En l’evangeli que ens acaba de ser proclamat hi podem veure dos moviments: el moviment de l’estrella que s’aixeca, i el moviment dels mags que van a Betlem. I els dos moviments tenen una única causa: el misteri de la nostra salvació. En el context de la mentalitat oriental de l’època, l’estrella no només anunciava el naixement d’un gran personatge, sinó que n’era la seva personificació: els reis i els seus hereus eren anomenats “estrelles”. Per això, en l’estrella que s’aixeca hi podem veure una personificació del Crist, una anticipació de la seva resurrecció que, vencent la foscor de la mort, ha vingut per salvar-nos. Semblantment, en els mags que es posen en moviment per anar a Betlem, hi podem veure una anticipació de l’Església: en contraposició amb els jueus que es queden quiets i no saben reconèixer el seu salvador, els mags –que representen els pobles estrangers–, es posen en camí moguts per la fe. Com l’Església, se senten cridats i estimulats per la llum de la presència d...