Homilies de l'Efrem

  L’evangeli que ens acaba de ser proclamat és l’última part del llarg discurs que Jesús proclamà vora el llac de Galilea després d’haver obrat el miracle de la multiplicació dels pans, i que aquesta tercera setmana de Pasqua hem anat escoltant per fragments des de dilluns passat fins avui que l’hem acabat. És el discurs anomenat “del pa de vida”, que els deixebles van comprendre d’una manera profunda després de Pasqua, quan Jesús ja havia ressuscitat i ells van entendre del tot el que el Senyor els havia dit quan era amb ells, és a dir, que un cop mort i ressuscitat continuaria present entre nosaltres a través de l’Eucaristia. Però mentre Jesús predicava no tothom el va entendre; fins i tot hem sentit que a alguns els va escandalitzar algunes expressions de Jesús, com ara quan va dir que ell “era el pa baixat del cel” o que calia “menjar el seu cos”, mentre que el que Jesús volia era establir una relació directa entre l’aliment que suposa la celebració de la Missa que després ins...

L’evangeli que ens acaba de ser proclamat ens reporta un moment difícil de la vida de Jesús. Deprés del miracle de la multiplicació dels pans i que els deixebles haguessin vist com Jesús caminava sobre l’aigua, Jesús els va adreçar un llarg discurs que nosaltres coneixem com el discurs “del pa de vida” i que hem anat escoltant aquesta darrera setmana. «La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi, i jo en ell», deia Jesús en el fragment immediatament anterior. I això era molt difícil d’entendre per als deixebles; tant, que «molts dels qui l’havien seguit fins aleshores l’abandonaren i ja no anaven més amb ell», com ens deia el text. Davant d’aquesta dificultat, però, l’evangelista situa Jesús en un punt de vista omniscient: ens diu que «Jesús coneixia interiorment que els seus seguidors murmuraven d’això», i també que «Jesús sabia qui eren els qui creien i el qui l’havia de trair». Jesús, doncs, estava en una...

Aquests dies de Pasqua mirem d’anar aprofundint cada dia una mica més en la resurrecció de Jesús, aquest misteri sobre el qual es fonamenta la nostra fe. La primera lectura ens explicava dos miracles que el Senyor havia fet a través de Pere, tan semblants als que el mateix Jesús feia en vida, que quedaven associats a ell: Jesús ressuscitat actuava a través dels deixebles com si fos ell mateix, de manera que es pot entendre que la força de la resurrecció seguia actuant en el món a través dels qui havien cregut en Jesús. I les reaccions dels deixebles després del discurs del pa de vida, que Jesús pronuncià després del miracle de la multiplicació dels pans i que hem pogut escoltar en l’evangeli , va provocar molts dubtes entre els ells; tants, que alguns van deixar de seguir-lo. Que Jesús ressuscitat continuï viu i present en el pa que baixa del cel i que el Pare ens ha donat a través d’ell, no és un fet fàcil d’explicar ni d’entendre, encara que sigui un fet real i del qual se’n pugui f...

  Les dues lectures giren al voltant de la fe de Pere. L’evangeli ens transportava a l’època del ministeri de Jesús per Galilea, en un moment en què les afirmacions que feia Jesús resultaven difícils d’entendre fins i tot als seus deixebles. En aquell moment l’Esperit encara no havia baixat damunt d’ells, i per tant no tenien el do de la fe. Però tot i amb això, Pere ja creia en Jesús: «Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna, i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu», deia. Els Fets dels apòstols, en canvi, ens remetia a un moment en què aquella primera comunitat ja havia rebut el do de l’Esperit Sant. Pere havia sortit de Jerusalem per visitar aquelles primeres comunitats cristianes i reanimar la seva fe, i la seva presència va anar acompanyada de dos miracles: la guarició del paralític Enees a Lidda, i la resurrecció de Tabita, a Jafa. Tots dos miracles van succeir després que Pere invoqués el nom de Jesús, i li pregués. Jesús ressuscitat, des...

Benvolguts germans i germanes en Crist: L’ evangeli d’avui ens situa davant d’una dicotomia: creure, o no creure? Què hem de fer, davant del misteri de la resurrecció de Jesús? Generalment, Jesús sol parlar d’una manera força clara. Les seves paràboles, que parteixen de situacions de la vida quotidiana, estaven pensades perquè tothom les pogués entendre. Però no sempre parla així. L’evangeli que ens acaba de ser proclamat, és l’últim fragment de l’anomenat “Discurs del pa de vida”. Són les paraules que Jesús va adreçar a la multitud que l’havia anat a buscar després del miracle de la multiplicació dels pans, i que tenen un grau elevat de component simbòlic. Jesús vol fer-los veure la importància de creure, i és quan els parla del pa de vida: així com en temps de l’antic poble d’Israel Déu els havia donat com a aliment el mannà en el desert, ara en temps de l’Església Déu ens ha preparat un aliment que sacia per sempre la gana i la set: el pa del cel. És el pa que Déu fa s...