La pregària és un diàleg reposat i tranquil amb el Senyor
Ens acaba de ser proclamat el fragment del sermó de la muntanya on Jesús ensenya als seus deixebles a pregar. I els ha ensenyat a fer-ho partint d’un exemple negatiu, del que no han de fer: «Que la vostra pregària no sigui un parlar per parlar com la dels pagans; es pensen que com més parlaran, més es faran escoltar». Aquests pagans a què es referia, devien pensar que la pregària només tenia una direcció: parlar amb Déu, i demanar. Però no. Qualsevol pare sap que si dóna als seus fills tot el que li demanen, sense més ni més, no és bo per a ells. Per obtenir, primer hi ha d’haver un diàleg, s’han d’haver valorat les coses; i potser, després s’acaba obtenint una cosa que no és la que es demanava, però que és millor o si més no, més convenient. Déu és un Pare bo, i per això «Abans que vosaltres li demaneu res, […] ja sap perfectament tot el que necessiteu», deia Jesús als deixebles. I és que la pregària, per ser ben feta, ha de tenir dues direccions, d’anada i tornada: ha de s...