Homilies de l'Efrem

En la primera lectura que acabem d’escoltar, del llibre d’Isaïes, el Senyor ens recordava, per boca del profeta, la importància de fer les coses bé: portar una vida recta que doni bons fruits. Déu no ens demana que complim rituals concrets, sinó que visquem amb coherència, de manera que cada acte nostre tingui conseqüències positives. I sabem que, intentant-ho, ens podem equivocar. Per això l’evangeli ens recordava que mai no és tard per girar la mirada cap a Déu i rectificar els errors. Quan Jesús cridà Leví i segué a taula amb publicans i pecadors, ens mostrava la seva misericòrdia infinita. Ens ensenyava que, en el camí de la vida, el més important és la intenció sincera de tornar al bon camí, més que no pas els errors que hàgim pogut cometre. Les lectures d’avui ens conviden, doncs, a aprofitar cada oportunitat de conversió, sabent que Jesús sempre està disposat a seure amb nosaltres i ajudar-nos a tornar al bon camí.  I per a nosaltres, aquesta taula és l’Eucaristia. Avui, a...

  La primera lectura que ens acaba de ser proclamada és de la tercera part del llibre d’Isaïes. És un escrit que segurament fou compost els primers anys després que el poble d’Israel retornés de l’exili a Babilònia, que va ser un temps de reorganització. El poble havia tornat a la seva terra, però va trobar-la en una situació molt diferent de com l’havien deixat; i tampoc no eren ells mateixos els qui havien marxat sinó els seus majors, i moltes coses les sabien per referències que havien rebut per tradició oral. Però en tot cas, calia reestructurar i recrear una societat, una vida. Calia aixecar el poble de les ruïnes. I és en aquest sentit que el profeta els parlava en nom de Déu. I concretament el fragment que avui hem llegit els parlava del dejuni i de la pràctica del dissabte. Sobre aquests dos temes, el que el Senyor els estava dient entre línies era que, en el fons, qualsevol pràctica religiosa i en concret aquestes dues, no tenen cap sentit si no anaven acompanyades d’obre...

Com a resposta al Salm responsorial, acabem de fer una petició: «Ensenyeu-me la vostra ruta, Senyor. Que m’encamini en la vostra veritat». I, quina és, la ruta del Senyor? Segons el fragment del profeta Isaïes que hem llegit com a primera lectura , aquest camí és buscar el bé de l’altre, no murmurar, i compartir el pa amb el qui passa fam. I aquestes són, exactament, les tres actituds que hem vist en Jesús en el passatge de l’evangeli que ens ha estatproclamat : Jesús busca el bé del pecador, desmunta la murmuració dels fariseus i els Mestres de la Llei, i s’asseu a taula amb els qui tenien més necessitat de la misericòrdia de Déu. Perquè el camí que du al Pare, és Jesús. I ell mateix ens vol fer veure que ningú no està privat de seguir-lo. «Ensenyeu-me la vostra ruta, Senyor. Que m’encamini en la vostra veritat». La Quaresma també és un camí, una ruta que l’Església ens proposa perquè arribem a Jesús. I és un camí que, en l’Eucaristia, es converteix ja en el destí. Perquè encar...