Homilies de l'Efrem

  «Ells [els deixebles] no entenien què volia dir [Jesús]». Per bé que estaven amb ell cada dia i contínuament l’escoltaven, quan poc després de l’episodi de la Transfiguració Jesús anuncià que havia «de ser entregat en mans dels homes», els deixebles no entengueren què volia dir. Entenien les paraules, però no el seu significat. Entenien la lletra però no el designi profund de Déu, que només comprendrien després de la resurrecció. En aquell moment no tenien prou perspectiva dels fets per entendre’ls, ni tampoc havien rebut encara de l’Esperit Sant el do de la comprensió, que els permetria capir una mica el pla de salvació de Déu, que passava pel misteri de la mort i la resurrecció de Jesús. Però, malgrat tot, aquelles mateixes paraules que semblaven incomprensibles, van passar a l’Escriptura . I és així —a través de la Bíblia proclamada en la celebració litúrgica, com nosaltres avui hem pogut sentir allò que un dia sortí de la mateixa boca del Senyor, i que avui ens diu a cadascun...

Acabem d’escoltar a l’evangeli que per ser deixeble i apòstol del Senyor, no fan falta grans coses materials: «No porteu bossa, ni sarró, ni calçat», deia Jesús als setanta-dos que va enviar per tot arreu a predicar la bona nova del Regne. El més important no són les coses materials: el més important és creure el en Senyor, escoltar la seva paraula, retenir-la, posar-la en pràctica en la pròpia vida, i difondre-la. I la paraula que Jesús ens va donar i que aquells deixebles van sentir de la mateixa boca del Senyor, nosaltres la coneixem a través de la Bíblia, que ens és proclamada en cada celebració, com si la sentíssim pronunciada avui i ara pel mateix Senyor, que continua viu en cada celebració que fem.   I en aquesta Missa, a més, fem memòria de St,, Jeroni, un sant que va dedicar tota la seva vida a l’estudi de la paraula de Déu, llegint a fons i convertint-la en escola de vida. Nascut al s. IV al si de l’Imperi romà   (en una regió que correspondria a l’actual Croàcia), ...